Per escriure res...

Després de mooooooooooolts dies sense escriure res, només un parell de reflexions:

1.- La crisi estructural no cal anar-la a buscar a la borsa o a casa dels especuladors i les transnacionals: més d'una quarta part de la població de casa nostra viu en situació de pobresa i/o en risc d'exclusió social.

2.- Això de retrobar amistats és meravellós!!

Salut

Comença la festa major...

i l'Ajuntament de Barcelona es pixa damunt dels moviments socials de Sants tot contraprogramant actes a al parc de l'Espanya Industrial. Aquest any, pel que es veu, li han trobat la utilitat a un espai que duu podrint-se un munt d'anys.

A totes les formacions polítiques presents a la Casa Gran, les informo que poden anar-se'n a la merda. Convido jo.

Podeu accedir al programa de les Festes Alternatives 2008 clicant ací

Apa, salut i bones festes.

Passats uns dies de descans, un regalet...

Sara's Smile. Deliciós!!!!!!

Vilafranca del Penedès es posiciona en contra la Directiva de les 65 hores, a instàncies de la Intersindical-CSC

En l’últim Ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, celebrat el 15 de juliol, s’ha aprovat per unanimitat una moció de la Unió Territorial de la Vegueria del Penedès de la Intersindical-CSC contrària a la Directiva Europea que pretén permetre la jornada laboral de fins a 60 hores setmanals (o 65 hores, per alguns col•lectius). El text ha estat presentat pel grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

Aquesta moció és contrària a l’atac que suposa la Directiva Europea vers els drets dels i les treballadores, ja que atempta directament contra les directrius de l’Organització Internacional del Treball (OIT). A part, també s’hi assenyalen els perjudicis que pot provocar tant en la conciliació de la vida laboral i personal com en el perill que suposa vers la salut dels treballadors i les treballadores, ja que un augment de la jornada laboral incrementa els índexs de sinistralitat. De la mateixa manera, també s’hi critica el debilitament que suposaria del paper de la negociació col•lectiva, l’eina bàsica dels treballadors i treballadores per poder establir les condicions de treball.

L’exposició de la moció al Ple de l’Ajuntament per part d’un membre de la Unió Territorial de la Intersindical-CSC ha estat molt explícita quant a denunciar que la construcció de la Unió Europea s’està duent a terme d’esquenes als i les treballadores, com ja va quedar demostrat en el procés d’aprovació del Tractat de Lisboa, la Directiva de Retorn, la Directiva Bolkestein, etc. A part, també s’ha recordat que la consecució de la jornada laboral de vuit hores va venir precedida d’un context de fortes lluites, motiu pel qual ara no es pot menystenir tot allò aconseguit. Finalment s’ha assenyalat que és molt important que des de tots els àmbits i estaments dels Països Catalans s’organitzi una ofensiva contrària a aquesta Directiva Europea del Temps de Treball.

Podeu llegir aquí la moció aprovada.

Disturbed - Inside the Fire (LIVE)

Disturbed - Stupify (LIVE Summer Sonic)

Campanya de correus electrònics per aturar la directiva europea de les 65 hores

Des de diversos àmbits s’estan iniciant diverses accions tan presencials, institucionals com virtuals per aconseguir sensibilitzar als treballadors i treballadores de la importància de pressionar als europarlamentaris per a que votin no a la proposta de la Directiva Europea d’Organització de la Jornada Laboral, més coneguda com la Directiva de les 65 hores.

En aquest cas us proposem que feu arribar al següent llistat d’europarlamentaris correus electrònics amb el text que a sota veureu. Hem de fer sentir la veu dels treballadors i treballadores del Països Catalans!

Des d'aquí et pots descarregar el model de carta en word o en open office. Si ho vols pots copiar-t'ho directament des del text següent :

" Subjecte: Petició sobre la directiva d'organització del treball.

Benvolgut eurodiputat,
Benvolguda eurodiputada,

Assabentat/da que el Parlament europeu pretén aprovar un directiva d’organització de la jornada laboral de fins a 65 hores setmanals, vull fer-li arribar la meva preocupació ja que si finalment això passa considero que ens estaríem allunyant de la societat avançada que diem defensar on els drets laborals són una part essencial.
Si s’aprova la directiva tot eliminant el temps de descans podem acabar traslladant-nos a èpoques passades de jornades interminables i condicions laborals extremes, més pròpies de la societat preindustrial.

Considero alhora que l’aplicació d’aquesta directiva no es correspon a la dinàmica de la negociació col.lectiva centrada a reduir la jornada laboral, com a instrument de creació d’ocupació de qualitat i vull que sàpiga que l’assumpció d’aquestes tesis significaria igualar dins de la UE a la baixa els salaris i les jornades dels països europeus.

Per tot l’exposat, li demano el seu vot negatiu a la Directiva de les 65 hores.

Moltes gràcies per la seva atenció.

Atentament.

"

Ha costat de parir-la, però ja és a casa...

ESP-LTD em tenen el cor robat!!!
Si voleu veure-la amb més detall, piqueu damunt la foto.

Res més a comentar...

Richie Kotzen 'Remember' Fender Winter NAMM '08

El nou de Distrubed; fresc de debó, encara belluga

Divendres 13 de juny·. El Artista Invitado a l'atac

Ai, si es que a la que mires a altra banda se't fan grans, se'n van de casa i ja ni passen a dinar els diumenges ...

En Jordi és amic, ha estat el meu metrónom (llegeigi's bataca) durant un tou d'anys i aquest sol fet ja em motivaria a passar-me a gaudir del bolo. Però resulta que, a més, ara el Jordi toca la guitarra i canta... i el nou bataca de El Artista Invitado és en Monto, un excel·lent bateria que, curiosament, també havia tocat amb mi.

I per si això no fóra suficient, els temes són frescos, les lletres iròniques quan no obertament cíniques i de ben segur que oferiran un senyor bolo!!

El més preocupant és que, havent tingut als dos de bataques temps enrera, em fa por que la meva alienada psique no ho paeixi i m'm'agafi un xungo durant el bolo.... però no ho crec perquè sé del cert que serà un excel·lent concert. Rock, canya i diversió.

I, que collons, les reunions amb la família poden ser meravelloses!!!

Recordeu:
Divendres 13 de juny, 21:30 hores
Espai Jove Boca Nord
C/Agudells 37-45

La Intersindical-CSC considera un retorn a la societat preindustrial la directiva de la UE d'ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals.

Els ministres de Treball de la Unió Europea han aprovat per majoria qualificada després d'una marató negociadora de més de 12 hores ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals actuals a les 60, sempre que hi hagi un acord entre el treballador i l'empresari.

Itàlia, amb el retorn al poder de Silvio Berlusconi, i França, després que Nicolas Sarkozy hagi pactat amb Gordon Brown donar-li suport en una altra directiva, han aconseguit pressionar per tal d’aconseguir aquest acord.

Els ministres de Treball han aprovat per majoria qualificada la reforma de la directiva de Temps de Treball -que encara ha de rebre l'aprovació del Parlament Europeu- amb l'abstenció de diversos països que ho consideren un retrocés en els drets socials.
La nova directiva de temps de treball era una exigència dels països partidaris d'una major flexibilitat en el mercat de treball, encapçalat pel Regne Unit.

Bèlgica, Xipre, l’Estat Espanyol, Grècia i Hungria no s'hi han oposat, tot i que s'hi han abstingut. Els cinc països han presentat una declaració conjunta en què demanen a l'Eurocambra que millori la norma durant la seva tramitació posterior. També han presentat reserves Portugal i Malta. En canvi, Itàlia i França, que en debats anteriors s'havien situat en contra d’aquesta nova regulació, ara s’hi ha afegit.

Fi als 91 anys d'un dret social

La UE posarà fi així als 91 anys d'aquest dret social de les 48 hores de setmana laboral aconseguit per l'Organització Internacional del Treball. Els 27 han aprovat finalment, per majoria qualificada, una proposta de la presidència de torn eslovena que fixa que, com a regla general, la setmana laboral és de 48 hores però que, quan el treballador i l'empresari ho acordin, es podrà allargar fins a 17 hores més. Així, estarà permès treballar fins a 60 hores a la setmana, calculades com a mitjana durant un període de tres mesos. I fins i tot, en el cas de les guàrdies mèdiques, aquesta setmana laboral podrà arribar a les 65 hores.

Aquest consentiment del treballador a l'empresari s'haurà d'acordar per escrit i de forma voluntària, sense forçar l'assalariat a firmar-lo amenaçant-lo amb l'acomiadament, assenyala la presidència eslovena. Així, aquest acord no podrà tenir una durada de més de dotze mesos, tot i que serà renovable, i no es podrà signar fins que el treballador no tingui una antiguitat a l'empresa superior a les quatre setmanes. Un cas a part són els treballadors contractats per a menys de deu setmanes: aquests queden fora de la normativa i no tindran cap limitació d'hores laborals.

Les tesis més conservadores s'imposen a la UE

La Intersindical-CSC opina que la setmana de 65 hores que es pretén implantar ens allunya de la societat avançada on els drets laborals són una part esencial.

La directiva aprovada pretén eliminar el temps de descans tot traslladant-nos a èpoques passades de jornades interminables i condicions laborals extremes, més pròpies de la societat preindustrial.

Segons el sindicat català el contingut de la directiva no es correspon a la dinàmica de la negociació col.lectiva centrada a reduir la jornada laboral, com a instrument de creació d’ocupació de qualitat.

L’assumpció de les tesis més conservadores dins a la UE té la clara intenció d’igualar a la baixa els salaris i les jornades dels països europeus.

Achtung: Air Brelin

Suposo que esteu al cas de les declaracions del president d'Air Berlin, en les quals afirma que no té cap interès en fer servir el català a la seva empresa perquè, segons ell, a les Illes el castellà està discriminat i el català, imposat.

Enviem-los mails mostrant-los la nostra emprenyamenta.

Podeu enviar-los a:


nbernhardt@airberlin.com (de l'encarregada d'Itàlia, França i Escandinàvia)
aweber@airberlin.com (de la tècnica de vol d'Air Berlin)
alexandramueller@airberlin.com (la responsable d'Ejpanya, Porgugal i Gran Bretanya...)
jball@airberlin.com (comunicació interna)
miriammueller@airberlin.com (redacció de la revista)
mdoberschuetz@airberlin.com (responsable dels anuncis de la revista )
journalistenbuchungen@airberlin.com (el mail de les reserves per la premsa)

Textos que podeu enviar, en CATALÀ, ALEMANY i ANGLÈS (trieu el que vulgueu, només cal que feu un copy/paste):

Air Berlin menysprea la llengua catalana
Lieber Fluggast von Air Berlin!

Air Berlin Magazin ha publicat un editorial del seu director, Joachim Hunold, que menysprea el català. La llengua pròpia, parlada per més d’onze milions de persones, és oficial a les Balears i té presència a nombrosos àmbits de la vida social. L’editorial inclou afirmacions totalment falses, que ideològicament recorden la dictadura feixista espanyola que va prohibir l’ús del català durant quaranta anys. Com a Joves de Mallorca per la Llengua no entenem que una empresa amb grans guanys econòmics al nostre país tengui tan poc respecte per la nostra cultura i consideram que aquest menyspreu no és positiu per al manteniment de les bones relacions d’amistat entre Mallorca i Alemanya. Per això demanam a Air Berlin que s’excusi davant la societat mallorquina i retiri l’article.

alemany:
Liebe Air Berlin Fluggäste,
Das Air Berlin Magazin hat einen Herausgeberartikel seines Generaldirektors, Joachim Hunhold, veröffentlicht, in welchem unsere katalanische Sprache verachtet und schlechtgemacht wird. Diese unsere Muttersprache, welche von mehr als 11 Millionen Menschen gesprochen wird, ist ofizielle Sprache der Balearen und ist mehr denn je in allen Bereichen des sozialen Lebens präsent. Der genannte Artikel beinhaltet Behauptungen, die in keinster Weise der Wahrheit entsprechen und eher an die spanische Diktatur erinnern, die das Katalanische 40 lange Jahre lang rigoros unterdrückte.
Als Mallorcas Jugend für die Sprache verstehen wir nicht, warum eine grosse Fluggesellschaft, die auf unserer Insel grosse Gewinne erzielt, so wenig Respekt gegenüber unserer Sprache zeigt und denken, dass sich diese Verachtung in keinster Weise positiv auf die bisher gute Beziehung zwischen Mallorca und Deutschland auswirkt.
Deshalb fordern wir, dass sich Air Berlin bei der mallorquinischen Gesellschaft entschuldigt und den Artikel zurückzieht.


En anglès:
Dear clients of Air Berlin,
The Air Berlin Magazine has recently published an article of its editor, Joachim Hunold, that really undervalues and despises our catalan language. The catalan language, which is spoken by more than 11 million speakers, is official language of the Balearic Islands and is represented in all areas of our social life.
This article contains affirmations which are false and remember the Spanish Dictatorship which strangled the catalan language during 40 long years!
As Youth of Mallorca for the Language we cannot understand why an important company, that generates important profits in our territory, does show such an disrespect towards our language and we think that this lamentable behaviour does not help to maintain the positive relationship between Mallorca and Germany.
So we want Air Berlin to apologize for its behaviour and to retire this article.

La PDD critica les actituds antidemocràtiques del govern espanyol vers els catalans

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) va emetre ahir una nota de premsa on expressa el seu "rebuig" davant "les actituds antidemocràtiques que el Govern Espanyol té, de forma repetida, vers la majoria de temes que tenen relació amb el funcionament i les necessitats dels Països Catalans". La PDD vol que el país es defineixi "sense por ni condicionants entorn a tots els temes vitals per a la nostra nació i que per tant, el poble català, pugui exercir el dret de decidir". Per tot això denuncia:

1. El maltractament sistemàtic i continuat al poble català
2. L'espoliació fiscal a la qual estem sotmesos, que ens empobreix dia a dia, margina la recerca i destrueix el teixit industrial, etcètera.
3. Un sistema de dependència que ens impedeix decidir i intervenir sobre temes tant importants com són les infraestructures i les polítiques energètiques: construcció de la MAT, control de les centrals nuclears, política de l'aigua, transvasaments i control dels ports, aeroports, xarxes viàries i ferroviàries.
4. La impossibilitat de decidir quin model d'escola necessitem i la imposició d'augmentar les hores de castellà en detriment de la immersió lingüística.
5. La restricció de les llibertats i del dret a la dissidència.
6. Les ingerències de l'estat i la falta de poder de decisió que generen enfrontaments entre els diversos territoris nacionals.

La PDD fa una crida a la població per treballar perquè el dret de decidir sigui "possible" i per exigir:

1. El respecte que qualsevol poble es mereix.
2. Un concert econòmic i un marc nacional de relacions laborals que ens permetin desenvolupar-nos econòmicament i socialment fins que puguem exercir el dret a l'autodeterminació.
3. La capacitat de decidir sobre les nostres infraestructures i la política energètica.
4. La competència per decidir l'escola que necessitem i que el català sigui la llengua de cohesió social.
5. El dret de decidir, lliurement, quin país volem.

No m'importa amb quina bandera trempa; aquest paio és mooooooooolt bo

Ill Nino - How Can I Live

Ismael Serrano: Recuerdo

Possiblement una de les cançons que més m'ha entristit. I en èpoques de tristesa, possiblement, una de les cançons que més cops he gaudit.

La cruesa, de vegades, va dins d'un sobre preciós.

Noves mobilitzacions per demanar la llibertat immediata i incondicional d'en Franki

Dijous 29 de maig a partir de les 20h i fins a les 22h: Concentració massiva davant de l'ajuntament de Terrassa. Hi ha ple municipal: han de sentir el nostre crit de Llibertat!
Gent de tots els barris, pobles i ciutats: aquest també és el vostre acte!!!Plogui o nevi....

Dissabte 7 de juny acte polític i manifestació. Barcelona a la tarda (ben aviat es confirmarà el lloc i l'hora).

Mentrestant segueix la campanya d'encartellades, pintades, actes, concentracions, accions.....
Si vols demanar material (txapes, banderes, samarretes) o bé xerrades informatives escriu a sat@terrassa. mesvilaweb. cat

Reserva't les dates!! No hi pots faltar!!

En Franki encara està a la presó!!!
Franki LLIBERTAT !!!

Ai Pilar...

Un, mal, amic m’ha enviat un enllaç al bloc de la Rajola. De primeres he al·lucinat en veure tanta misèria moral exposada impúdicament. Tribalitza i trivialitza la Shoa ; tros d’imbècil, també moriren gitanos, homosexuals, comunistes, anarquistes, liberals, minories ètniques (catalans entre d’altres), lliurepensadors... massa persones per a concebre-ho. Sense distinció d’edat, origen, sexe... Com pots ser tan retorçadament infame en manir el teu discurs estatista-racista amb referències excloents d’aquella catàstrofe, d’aquella aberració...

Col·lega, has estat trànsfuga, has incitat a la delació, has estat còmplice de la tortura amb el teu silenci, t’has rebolcat a la televisiómerda, a la políticamerda, al periodismemerda, a la personalitatmerda...

Hi ha qui en diu llibertat d’expressió; a mi m’avergonyeix profundament veure una protofeixista com tu a una televisió pública del meu país.

Abans de malgarlar de la gent més digne que tu, intenta fer un cop d’ull al teu reflex a un mirall. Sé que no et vindran basques perquè, xiqueta, si tinguessis estómac faria molts anys que no sortiries de casa.

Apa, que la ràbia i la bilis que escampes se’t faci torrentera a la boca.

Los Nadies

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Eduardo Galeano

Stereophonics: Maybe Tomorrow en directe.

Una autèntica delícia

Breed 77 en directe a Mexico DF

Versió del tema Zombie de The Camberries. Els Breed 77 estan fent una gira de més de 30 bolos per Mèxic. Pues que Viva Mèxico, cabrones!!

1 abraçada als Breed. Seguirem informant.

Dissabte, 10 de maig, manifestació per l'alliberament del Franki

per a més informació: http://llibertatfranki.org

La justícia espanyola, segrestada i hostil

La justícia catalana és, evidentment, justícia espanyola. Quan parlo de «justícia», esquitxo evidentment els jutges i magistrats, encara que no a tots (no els conec tots i el meu judici seria injustificat), però parlo sobretot de l’estructura de la justícia espanyola, dels seus mecanismes de poder, dels seus prejudicis ideològics, de la seva desatenció a la plurinacionalitat de l’Estat i a les seves diverses llengües i cultures, del seu sistema d’escalafó, de la seva dependència brutal de la ideologia política del partit en cada cas governant i, en general, dels dos partits que es reparteixen el poder en el govern d’Espanya. Parlo de totes aquestes coses i, en fer-ho, he de ser dur, duríssim. El sistema anomenat «de justícia» a Espanya no solament em sembla antiquat, encarcarat, extremadament autoritari i arbitrari, tancat sobre si mateix i allunyat dels problemes i de les esperances dels ciutadans, sinó també preocupat sobretot pel càstig i la repressió, lent, ineficaç i ineficient en el seu funcionament i, doncs, estructuralment injust.

No entenc que siguem tan pocs els que critiquem la justícia. Segurament que la por n’és la raó principal. Però aquesta mateixa raó acaba de condemnar la justícia. Perquè, en un sistema democràtic, la justícia no ha de fer por sinó que ha d’infondre respecte i confiança. La justícia hauria d’estar al servei de la llibertat i de la igualtat dels ciutadans. El dret i la justícia són, en teoria, armes democràtiques de la màxima importància perquè tots, però sobretot els més febles i més desassistits, trobin empara, protecció i força en les seves lluites personals i socials. Res d’això no sé veure en la justícia espanyola. Per això em resulta hostil i antipàtica.

Els exemples de mala gestió de la justícia s’apilonen cada dia, encara que no sempre els mitjans se’n facin ressò. Darrerament s’han produït tres casos espectaculars d’aquesta mala gestió i del consegüent silenci dels mitjans o d’una actitud servilment acrítica per part d’aquests.

El primer cas és el d’en Franki, de Terrassa, que va ser condemnat el 2002 a dos anys i mig de presó pel jutjat penal número 2 de Terrassa. Acusació: haver intentat despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament de Terrassa i, suposadament -el judici no va demostrar res- haver atemptat contra l’autoritat i haver incorregut en desordre públic. Inconcebible, però cert: dos anys i mig de presó! L’Audiència Provincial de Barcelona acaba de confirmar la sentència. En Franki ja és a la presó. S’ha convocat una manifestació de suport a en Franki per aquest dissabte vinent, dia 10 de maig, a les 6 de la tarda, a la Plaça de la Universitat, a Barcelona. El rebuig a aquesta mena d’actuacions judicials hauria de ser total.

El segon cas és el d’Inocencia Galparsoro, alcaldessa de Mondragon, d’ANB, que es va presentar a la Audiencia Nacional citada pel jutge Garzón i que allà mateix va ser empresonada, amb una acusació tan poc consistent com la que fa referència a la seva «voluntat» de no acatar la llei i de no haver cas de la decisió judicial de suspendre les activitats del seu partit. Ja és curiós que un partit polític que ha guanyat netament unes eleccions i que no és il·legal pugui ser suspès en totes les seves activitats. A part d’això, que ANB estigui suspès, no significa que l’alcaldessa de Mondragon no pugui continuar complint amb les obligacions del seu càrrec. Al capdavall, ella no és el seu partit, sinó que només és membre d’un partit judicialment suspès d’activitats. Això no la inhabilita per al càrrec públic. Per aconseguir-ho se l’havia d’engarjolar: després ja vindrà el judici -quan vingui- i, és clar, la sentència condemnatòria. Resulta curiós que aquesta acció judicial arribi pocs dies després que les forces opositores del seu Ajuntament no aconseguissin guanyar una moció de censura en contra d’ella. Democràticament, doncs, no va ser apartada del càrrec. La justícia -ho hem de dir així?- ho ha aconseguit.

El tercer cas és el del pobret Estatut de Catalunya del 2006, que ja ha començat a ser mercadejat per part dels membres del Tribunal Constitucional. Faria riure, si no fes plorar, veure que aquest tribunal es mostra disposat a acceptar que els catalans diguin que són una nació, afegint de seguida que això no té validesa jurídica. Què accepta, doncs, el tribunal? Res de res. Ja només faltaria que, en un Estat amb pretesa llibertat d’expressió, la gent no es pogués autoanomenar com li donés la gana. Si això no té validesa jurídica, per què hi insisteix el tribunal? Doncs, per fer veure que fa una concessió -que no fa- i per després poder retallar d’aquí i d’allà. Això és, precisament, l’aspecte més lamentable, més patètic, de tot aquest procés que durà a terme el Constitucional: no que acabi amb una sentència millor o pitjor, sinó que s’embarca en un estira-i-arronsa d’uns membres del tribunal contra uns altres. Sembla que tots obliden que no tenen cap autoritat moral -vull dir, que no tenen la independència necessària- per examinar l’Estatut, ja que ells mateixos han estat elegits per la seva proximitat ideològica a aquest o a aquell partit, al qual deuen, des de llavors, seient, sou i fidelitat. Mentre els membres dels tribunals més alts de l’Estat -i el mateix Fiscal General de l’Estat- siguin càrrecs de confiança del Govern i de l’oposició, qualsevol procés judicial es farà amb cartes marcades, marcades per aquells que les han repartit.

La justícia espanyola està, certament, segrestada pels que governen Espanya (no solament “a” Espanya). Que aquesta justícia ha de ser necessàriament hostil als ciutadans que no participen dels seus criteris, principis, interessos i finalitats, em sembla absolutament obvi, inevitable. Que no ho vegi tothom, m’alarma. Que no ho critiqui gairebé ningú, m’escandalitza.

Josep-Maria Terricabras

Fart d'imperialisme

Alliberen de Guantánamo el càmera d'Al-Jazira empresonat durant sis anys

Mai no se li ha imputat cap delicte

Al-Jazira ha anunciat l'alliberament del càmera sudanès Sami al-Hajj del camp militar de Guantánamo, on ha estat empresonat durant sis anys. El periodista, alliberat juntament amb un marroquí i dos sudanesos, el van detenir a finals de 2001 a la frontera entre l'Afganistan i el Paquistan quan feia un reportatge, i mai no se li va imputar cap delicte. Al-Haj, que tenia 38 anys en el moment de l'arrest, va fer una vaga de fam durant setze mesos i sempre va negar les acusacions dels Estats Units, que l'acusaven d'haver finançat militants islamistes de Bòsnia i Txetxènia.

Ha denunciat que va patir, igual que la resta de detinguts, brutals interrogatoris.

La cadena televisiva va defensar en tot moment la innocència del periodista i va dir que l'havien detingut per motius polítics. El Comitè per a la Protecció dels Periodistes, una organització amb seu a Nova York, ha condemnat l'actuació de les autoritats nord-americanes: 'La detenció durant sis anys, sense cap garantia jurídica, és una greu injustícia i representa una amenaça per a tots els periodistes que treballen a zones de conflicte'. Diferents grups de drets humans, com Amnistia Internacional, han fet campanyes contra el Guantánamo.

font: vilaweb

1r de maig amb la Intersindical-CSC

Pica damunt l'imatge per a descarregar el cartell ;-)
Bloc especial del 1r de maig 2008

Greg Howe: gust, tècnica, velocitat...

En Greg Howe fent una jam damunt de... "Sunny" dels Boney'M !!!

Stevie Wonder: una màquina!!

Doncs això, un altre monstre. Quina castanya de base!!!

Que bons que eren els Doobie Brothers

Doncs això, que eren boníssims!! Apa a gaudir del video. Salut

Solidara i la Intersindical-CSC participaran en les Sisenes Jornades sobre Colòmbia

La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia organitza del 17 al 19 d’abril al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona i al Centre d’Estudis Jurídics de la ciutat les Sisenes Jornades Sobre Colombia, les quals enguany estaran centrades en el tema de les Dones i el Conflicte. L’objectiu de les jornades és contribuir a una reflexió sobre les consqüències del conflicte armat del país en les dones.
Desplaçament, refugi, violència sexual o feminicidi incideixen de forma molt particular en les dones. L’objectiu és visibilitzar les diferents formes de resistència pacífica que s’han i que s’estan articulant: organitzacions feministes, de Drets Humans, socials i populars (afrocolombianes, indígenes, sindicalistes, camperoles…)
La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia considera que la veritat, la justícia i la reparació només són possibles amb la veu de les dones i que la seva contribució és fonamental per reprendre camins de diàleg i de negociació per aconseguir la pau sense impunitat.
Enguany la Taula dóna veu a totes aquestes organitzacions de dones i també a les entitats del govern i de l’Estat encarregades del manteniment de l’Estat Social de Dret i la prevalença dels Drets Humans.

Les xerrades duraran tres dies, entre el 17 i el 19 d’abril, i en total estaran formades per sis taules. Els temes que es tractaran durant les jornades seran els següents: Context Polític Colombià Actual; Context General de les Dones a Colombia; L’Impacte de la Llei de Justícia y Paz en les Dones Colombianes; Dones, Desplaçament, Territori i Refugi; Dones en Processos de Resistència i Violència Sexual Contra les Dones i Feminicidis.

17 d’abril: Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona (Plaça Sant Jaume 1) de 18:30h a 21h.
18 i 19 d’abril: Centre d’Estudis Jurídics (Carrer Ausiàs March, 40). 18 d’abril de 9.30h a 19h. I 19 d’abril de 9h a 14h.

Benvingut/da al món de les ETT

“Contractem personal”, “Vols formar part del nostre equip?”, “Vols treballar amb nosaltres?”, “Un treball a la teva mesura i a una gran entitat”... Entres a un servei públic per buscar feina i, al voltant, llegeixes un munt d’anuncis que posen en venda un lloc de treball, com si d’una mercaderia qualsevol es tractés. Envoltada sobre tot de joves, mestresses i de gent d'uns 50 anys que, o bé estan saturats amb les seves condicions laborals o bé son víctimes de la flexibilització i deslocalització del mercat de treball. Entre ells/es, descobreixes l’autèntic mercat laboral , aquest que no es reflecteix en anuncis o en paraules del “televisiu” Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

Casos diferents, però les mateixes cares de frustració, en veure com els seus drets estant limitats i pendents de decisions unilaterals de les seves empreses. Culpable: “la flexibilitat”.

En aquest sentit, voldria parlar de les anomenades ETT (Empreses de Treball Temporal), empreses que mitjançant contractes mercantils (denominats contractes de posada a disposició) realitzats amb altres empreses (empreses usuàries), contracten treballadors i treballadores que fan rotar d’empresa a empresa sense cap tipus d’estabilitat.

Només al Principat, tenim quasi 120 empreses d’aquest tipus, un negoci rodó, sens cap mena dubte. I és que les E.T.T. ja existien des dels anys 50, però és ara quan estan al cim dels negocis relacionats amb el mercat de treball. Quins en són els motius? Per una banda, trobem l’avenç de l’anomenada flexibilització del mercat de treball: empreses que busquen una adaptació constant de la mà d’obra als seus resultats econòmics, guanys cada dia superiors a costa d’aquesta mateixa inestabilitat.

Per altra banda, trobem el suportt de l’Estat espanyol a aquestes empreses, ja que, mentre ens fan creure que estan promocionant els contractes “estables” (mitjançant contractes per foment de la contractació indefinida, bonificacions, propaganda diversa...), l’Estat espanyol és un dels grans impulsors de les E.T.T. i els seus contractes temporals, subvencionant-ne la seva creació, tota una contradicció, sens cap dubte.

Per últim, destacar la mancança de regulació específica que tenen aquestes empreses, ja que la llei 14/94 deixa via lliure a la seva activitat al mercat de treball.

Tanmateix, per què es diu exactament que aquest contractes son precaris? No és tan sols per la seva temporalitat, existeixen més raons. Per una banda, tenim treballadors/es que fan la mateixa feina, però en condicions laborals diferents (ja que uns tenen el contracte de treball directament amb l’empresa per a la que treballen i els altres el tenen amb l’E.T.T.); per altra banda, hi ha motius de prevenció de riscos laborals, ja que, segons la llei, la formació en prevenció ens l’ha de donar l’empresari i, en el cas de les ETT, qui contracta no està present al lloc de treball, amb totes les conseqüències i precarització que això comporta.

Així, ens trobem novament en la gran farsa i propaganda mediàtica de l’Estat espanyol i el seu Ministeri de Treball, que, no ens enganyem, prioritzen els diners per sobre del nostre benestar.

Agurne Gaubeka, secretaria d'Acció Sindical de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

Breed 77 - La última hora

Un video del bons amics de Breed 77. Pedro, Stuart i companyia en estat pur. El tema pertany al treball "Cultura". A la barra d'enllaços podeu accedir al seu web. Salut i a gaudir-lo!!

Il Niño: This is war

Doncs això; una bona cançó de la banda Il Niño. Tot i que el tema és del seu treball "One Nation Undreground" de 2005, aquest tema m'encanta. Una salutació per a ells
A la secció d'enllaços, teniu el seu web. Salut

La Tortura, encara avui

L'últim informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, presentat el 18 de febrer passat al Parlament de Catalunya, posa de manifest l'augment de denúncies contra els Mossos d'Esquadra per maltractaments a detinguts, i també la situació no aïllada, sinó recurrent, de maltractaments a les presons. De manera especial, el Síndic cita la presó de Brians, tot fent referència a la investigació, del tot insuficient, segons l'informe, que va fer el Departament de Justícia de la Generalitat.

No fa gaire més temps, el mes de novembre passat, Amnistia Internacional publicava un informe sobre l'Estat espanyol titulat Sal a la ferida, en què, després de fer un repàs exhaustiu de les mancances existents en matèria de protecció contra els maltractaments policials, l'organització no governamental exposava els relats de nombrosos casos de brutalitat policial, i denunciava la impunitat consegüent associada a aquest tipus de delictes.

Entre aquests dos esdeveniments, a començaments de febrer d'aquest any, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, una plataforma que agrupa una quarantena d'entitats d'arreu de l'Estat espanyol que treballen per l'eradicació de la tortura des de diversos àmbits, ha organitzat unes jornades amb l'objectiu d'analitzar els avanços que s'han produït a l'Estat els darrers dos anys. Aquest període de valoració inclou la ratificació, per part del Govern espanyol, del protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides, i el consegüent compromís de creació de diversos mecanismes de prevenció de la tortura, tal com es desprèn d'aquest text legal.

Val a dir que, contràriament al que es podria pensar, les dades provisionals aportades en aquestes jornades sobre el nombre de denúncies per maltractaments presentades al llarg de l'any 2007 no mostren cap tendència que aquestes s'hagin de reduir. Ans al contrari: en el cas de Catalunya, es produeix un augment de casos denunciats. El mateix president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, va apuntar de manera expressa que en la darrera visita del Comitè Europeu havien pogut comprovar com "s'empraven de manera abusiva els mitjans coercitius a les presons catalanes". La xifra més esgarrifosa la donen les més de 4.000 denúncies acumulades en aquest segle, una quantitat de casos que és cada cop més difícil d'amagar i que requereix mesures urgents i eficaces per eradicar-ne la pràctica.

Tanmateix, les autoritats continuen actuant de manera tímida i expressant dubtes sobre l'existència d'aquesta violència institucional. Fa molt poc, la Secretaria d'Execució Penal de la Generalitat de Catalunya va arxivar tot un seguit de denúncies provinents de la presó de Can Brians que, paradoxalment, són les mateixes denúncies que apunta el Síndic de Greuges en el seu darrer informe com a casos que es van tancar prematurament sense argumentacions ni garanties clares.

En la mateixa línia, la resposta del Departament de Justícia a les peticions enviades d'organismes de drets humans catalans per visitar les presons per tal de poder entrevistar- se amb els interns que ho han demanat per escrit ha estat la prohibició rotunda que es facin aquestes visites. L'argument esgrimit per les autoritats és que encara no s'ha implantat el mecanisme nacional de prevenció previst al protocol de l'ONU abans esmentat.

Cal recordar que la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura va presentar i va fer pública fa més d'un any una proposta de disseny de mecanisme català per a la prevenció de la tortura que s'ajustava a la línia i l'esperit apuntats pel text del protocol facultatiu. Una proposta de mecanisme que ha estat presentada a diferents instàncies institucionals i polítiques del país. En aquest sentit va fer arribar, també, una petició de compareixença davant de la Comissió de Justícia del Parlament, amb l'objectiu d'explicar als diputats la proposta esmentada, petició que no ha estat mai ni tan sols contestada.

Mentrestant els casos de denúncies per maltractaments s'acumulen, la població reclusa augmenta sense parar i els informes provinents des de diverses instàncies es multipliquen, però la realitat que aquests informes revelen és negada per les autoritats, temoroses de les protestes i amb por que determinades organitzacions sindicals paralitzin la vida institucional. Una actitud, aquesta, que posa de manifest l'absència d'una autèntica voluntat política de lluitar contra un flagell que persisteix i que augmenta d'una manera alarmant.

Es fa difícil acceptar que la dinàmica política del país, embrancada en contínues conteses electorals i equilibris de forces per gestionar el poder, tingui en matè- ria de drets humans una assignatura pendent encara, com és la pràctica de la tortura i l'existència de maltractaments. Es fa difícil acceptar que, tot i tenir el Govern català les competències en matèria de presons, centres de reclusió de menors, Mossos d'Esquadra i policia local, encara no s'hagi començat a implantar el mecanisme català de prevenció, tal com emana del mandat del protocol facultatiu aprovat pel Govern espanyol ara fa més d'un any.

IÑAKI Rivera i RAMON Piqué, membres de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura.

"El bell ponent agrest"

«Si viatges pel bell nord glaçat/ on el vent bat el cel fronterer/ dona'm records a una noia d'allà/ fa temps jo l'havia estimada/ Si hi ets quan hi ha tempestes de neu/ quan el riu gela i l'estiu se'n va.. ». Es tracta de l'adaptació que va fer Pau Riba d'una de les cançons més tendres de Bob Dylan. Ve a parlar-nos d'un amor fugaç que viu en un topant remot, on el fred i el mal temps deixen els seus habitants aïllats gran part de l'any. És a dir, una mena d'inhòspit desert blanc és titllat per Dylan de «bell».

Aquests dies el cantautor nord-americà ha reaparegut per televisió en un anunci de l'Expozaragoza, en el qual parla del valor de l'aigua en tant que bé escàs. La campanya publicitària ha coincidit amb la presentació de Gran Scala, una mena de ciutat de l'oci que, amb la col•laboració del govern aragonès, persegueix esdevenir un dels primers destins turístics europeus. Tot i que és previst desplegar el mastodòntic projecte en el cor dels Monegres, els promotors no han dubtat a incloure, entre l'oferta d'esbarjo, un camp de golf. Així doncs, la mateixa institució de govern que l'estiu vinent vol convertir Saragossa en un referent pedagògic dels usos racionals de l'aigua i de la sostenibilitat medioambiental, no té el més mínim inconvenient a fer costat a aquells que s'han proposat transformar un tros de desert en un espai per jugar a golf.

Tant cert és, que la primera pedra d'aquesta cosa tan bèstia segurament es col•locarà l'endemà de la clausura de «La mayor fiesta del Agua en la Tierra», segons assegura l'eslògan oficial. En la lluita dels socialistes aragonesos contra el transvasament de l'Ebre, ara fa uns anys, un dels objectius era curiosament evitar que l'aigua d'aquest riu fos desviada a camps de golf en preparació del País Valencià i Múrcia. Precisament perquè la pràctica d'aquest esport elitista requereix descomunals quantitats d'aigua.

No només l'impacte ecològic serà esfereidor, sinó també l'impacte ecolingüístic. Arran de l'allau de llocs de treball directe, prop de 70.000, i d'indirecte, vora 200.000, que propiciaran aquestes futures Las Vegas aragoneses, és pràcticament segur que la població és multiplicarà tant a Fraga, vila ubicada a mitja hora dels Monegres, com en altres punts de la Franja de la Ponent. Pel periodista Eugeni Casanova, aquest augment demogràfic sobtat «es menjarà el català al Baix Cinca, bona part de La Llitera, el Matarranya i el Segrià» (www.eldebat.cat, 21-12-07).

Paral•lelament, allò habitual és que els governs combatin aquells factors que poden desencadenar addiccions. En el cas de Gran Scala, pareix que la dependència que pot suscitar el joc (el macrocomplex comptarà amb 32 casinos) no inquieta el més mínim l'executiu que presideix Marcelino Iglesias. No obstant això, experts en ludopatia assenyalen que el percentatge d'addictes entre els que acudeixen sovint als casinos pot arribar al 20%. I, segons el polític britànic Steven Bate, és «cada camí més un problema de jubilats» (La Vanguardia, 13-12-07).

Feliçment, aquests dies un grup d'ensenyants de l'IES Bajo Cinca de Fraga ha engegat una recollida de signatures en bé del desenvolupament sostenible i de refús al consumisme que fomenta aquesta «indústria d'oci buit i mancat d'utilitat social».
Amb el brogit eixordador de gairebé 200.000 màquines escurabutxaques, tres parcs temàtics, 70 hotels, 232 restaurants, un hipòdrom, una plaça de braus, una gran rambla comercial... l'única resposta que escoltarem dins el vent serà «facin joc».

QUIM GIBERT, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió

Les millors frases d'Antonio Gasset !!

Gràcies a la gent del bloc de publicitat Ziritione us deixo un seguit de frases d'Antonio Gasset
______________________________________

(expresentador de Dias de Cine) fetes servir per a donar pas a la publicitat. Al·lucinant el sentit de l'humor d'aquest manso!!

“Llega el momento de la publicidad, disfrutad del cine si podéis. Si no, también tenéis la música, la literatura o incluso la historia, a no ser que queráis ser presidente del Gobierno.”

“Servidor se confiesa seguidor de Philip K. Dick, quizás por ello me he convertido en un trastornado.”

“Jeunet es el director de ese engendro, película para algunos (estaban equivocados), ladrillo para otro (estábamos en lo cierto) que fue Amelie.”

“Ahora vamos con "El señor de los anillos", película basada en un famosísimo libro... que yo no me he leído. Sin embargo, les diré como anécdota, que algunos de mis amigos tienen, en una estantería totalmente vacía, junto con su foto de sus vacaciones en Calasparra, un ejemplar de “El señor de los anillos”.”

“...Lo mejor del festival de Venecia, mi acompañante, aunque por desgracia este enamorada de otro.”

“...Soy consciente que a la hora de emisión de mi programa solo puede ser visto por un puñado de poli toxicómanos insomnes.”

“Tan guapa actriz como mala la película que ha venido a promocionar.”

“Ben Affleck es a la buena interpretación lo que un pepinillo cocido a la alta cocina.”

“Se estrena estos días la película El último samurai, protagonizada por el ex-marido de Nicole Kidman, único dato destacable de este actor llamado Tom Cruise.”

“Para ir al cine con esta cartelera hay que tener coeficiente intelectual negativo.”

“Veamos el reportaje de Mar adentro que ha realizado mi compañero y amigo Alberto Bermejo, el único de todo el equipo al que le ha gustado la película.”

“Y ahora, si nos perdonan, vamos a hablar de cine español.”

“Es incuestionable que Kill Bill es una virtuosa obra de dirección. Lo que es cuestionable es si es algo más.”

“Sé que aguantaran a estas altas horas de la noche el momento de publicidad ya que al regreso tenemos un especial del salón del cine erótico de Barcelona….”

“¿Qué seria de nosotros sin un país inteligente como es Francia?”

&lquot;Buenas noches a todos, pero antes de despedirnos, un consejo: no os droguéis, porque la ingesta de estas sustancias puede producir efectos indeseados. Un amigo mío se tomó el otro día cierta pastilla y creyó ver a George Bush leyendo un libro"

“Y llegamos a la pausa en este programa del que tan orgullosos nos sentimos. No así de algunas compañeras de la 7ª planta de Torrespaña que fuman saltándose la norma que tanto nos beneficia a todos.”

“Les deseo que pasen una buena semana, sea lo que sea lo que hayan decidido hacer, incluso si es de Nazareno auto flagelante.”

“Aprovechen la pausa para revisar su agenda de amigos, encontrarán que han malgastado su preciado tiempo y paciencia en conocer a un montón de ineptos, no se corten, cojan un boli y táchenlos.”

“Durante la pausa publicitaria, rezaré con la esperanza de que ninguno de sus hijos se haya presentado al casting de Operación Triunfo.”

“Nos vamos con la esperanza de que ninguno se deje llevar por los fanatismos religiosos, políticos o sexuales: los primeros por no llevar a nada, los segundos porque el objeto de deseo suele ser un idiota de renombre y los últimos por las continuas frustraciones.”

“Antes de despedirme, felicitar a todos los barcelonistas por el reciente titulo de liga conseguido por mi equipo. En esta vida hay pocas cosas tan grandes como el Barcelona.”

“Llego la pausa, evitar cambiar de canal en estos minutos no vaya a ser que os encontréis con esa mujer con ansias de fama, exhibiéndose en publico, justificando un frío asesinato.” (se refería a la mujer que ayudo a morir a Ramón Sampedro, reconociendo su responsabilidad en un programa de la tele)

“Llego la hora de la pausa... espero que puedan contener durante unos minutos los impulsos sexuales de vuestras parejas... si no puede ser, no puede ser... en cualquier caso volveremos después de la publicidad con el sector mas casto de la audiencia.”

“Vamos a una pausa publicitaria, que será tan corta como el sueldo del presentador.”

“Hasta el próximo programa. No sabemos ni qué día ni a qué hora nos pondrán, de modo que estén atentos.”

“Sed buenos, y si por lo que fuera no podéis, seguid siendo malos, la diferencia es mínima.”

“Quiero aprovechar, como amante de la Fórmula 1, para felicitar al corredor alemán Michael Schumacher por su triunfo en el Gran Premio de San Marino. Da gusto ver en lo más alto del podium a personas ni fatuas, ni engreídas, ni desagradecidas. Espero que continúe la racha.”

“Hola, buenas noches. Hoy les hablo desde Torrespaña en Madrid, más conocido como el pirulí, que con su forma fálica es un símbolo de la modernidad de esta ciudad. Como modernas también son las vidrieras de la Catedral de la Almudena y las pinturas del altar de un tal Kiko no sé qué. Por cierto, igual de horribles que algunas películas.”

“Cuando vuelvan de la publicidad me habré desnudado y me tiraré al mar (En Cannes)”. Evidentemente a la vuelta de la publicidad dio su explicación: "Era un patético intento por mantener la audiencia.....”

“La verdad es que hay días que no sé dónde refugiarme políticamente.”

“Ahora pueden ustedes hacer un montón de cosas aprovechando los interminables minutos de publicidad.”

Sobreviure al 9M

L'inefable ZP ja és de nou president de l'estat espanyol gràcies, altre cop, al Principat. Els vots recollits pel PSOE a les quatre demarcacions principatines han estat decisius per a decantar la balança al seu favor.

ERC ha caigut en barrena, com era previsible, i ara els toca fer bugada. Amb un congrés a tocar, la militància – suposo – desorientada i un PSOE hegemònic tant a casa nostra com a les espanyes, tenen mala peça al teler. Serà qüestió de veure com gestionen la situació ja que la trompada ha estat important al conjunt del territori dels PPCC.

No me n’alegro pas, senzillament m’ho veia venir; perquè s’ha d’anar a madrid a fer de CiU? De fet, perquè s’ha d’anar a madrid o parís si no és a reclamar que se’ns reconegui territorialment i jurídica?

Sóc conscient del simplisme d’aquest raonament, però crec fermament que el País es fa des de casa estant, trepitjant carrer i fàbriques.

Els desitjo que se’n surtin el millor possible. No són el meu projecte però tampoc els meus enemics; de fet a ERC hi tinc força, d’amics. Però el meu compromís és un altre: enfortir l’esquerra independentista des dels meus àmbits de treball. I el sindicalisme i el moviment popular requereixen de paciència, tasca silent i esforç...

De la resta de formacions polítiques que concorren al país no en parlaré perquè no les considero properes al meu àmbit ideològic o territorial. És més, m’avorreixen moltíssim.

El que si que vull és recordar que hi ha un col·lectiu humà i una expressió ideològica il·legalitzada – l’esquerra independentista basca - i aquest fet deslegitima el procés electoral a l’estat espanyol en tant que n’exclou milers de ciutadans i ciutadanes i els nega la capacitat de decisió. Encara que sia per a deixar escons buits a madrid.

Ara que garlin els gurus mediàtics, que la Rahola es deixi la gargamella ratllant el personal fins a l’extenuació i que les anàlisis simplistes i interessades brollin per arreu.

Només sé que ahir els militants sociates em van posar les dents llargues quan cridaven “visca, visca, visca Catalunya socialista”. Perquè això és el que desitjo per al meu país, però just a les antípodes del que celebraven els guanyadors de les eleccions a la metròpoli; el vull lliure i socialista.

He sobreviscut, més o menys, al 9M. Ara fins a la propera.

Apa, salut

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pel DRET de DECIDIR

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pel DRET de DECIDIR malgrat els impediments i incidents provocats pels acords de les Juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona.

A les comarques de Girona on la Junta Electoral Provincial havia acordat permetre l’activitat, la recollida s’ha desenvolupat sense incidents. Només a Palamós, s’ha hagut de tancar una taula per la prohibició de l’Ajuntament.

A les comarques de Lleida la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat.

A Barcelona ciutat s’han tancat algunes taules (Sarrià, Av Gaudí,...) però les restants han funcionat amb normalitat. A Barcelona comarques hi ha hagut molts problemes i s’han hagut de tancar la majoria de taules (Sant Cugat, Manresa, Granollers, Vilafranca, Mollet, Santa Coloma de Gramenet, etc...). A Vilanova del Vallès, després de tancar una taula, els voluntaris han continuat recollint signatures en un taller privat, i la policia local ha aixecat acta i ha incautat el material en aquesta propietat privada.

A Tarragona i comarques també s’han hagut de tancar la majoria de taules (Tarragona, Reus, Torredembarra, El Vendrell, etc.). A les Terres de l’Ebre, la Guàrdia Civil ha actuat amb especial contundència. Han requisat tot el material de les taules, incloses butlletes que ja estaven signades, amb la qual cosa es vulnera el dret a la protecció de dades i han aixecat actes d’identificació i incautació. A Benissanet han requisat el DNI a l’alcalde del municipi, a tots els voluntaris i a les persones que es trobaven signant en aquell moment.

A les taules, on la recollida s’ha desenvolupat amb normalitat, s’han aconseguit les 200 signatures que contenia el KIT-9M, l’objectiu que ens havíem fixat per a la jornada del 9 de març.

Lamentem que l’actuació arbitrària de les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, que han fet una interpretació forçada i partidista de la llei electoral, hagi impedit aconseguir plenament el nostre objectiu.

Les dues plataformes reiterem que continuarem treballant pel DRET de DECIDIR, recollint signatures perquè la Generalitat pugui tenir la competència plena per convocar referèndums.

Donem les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que han participat en la recollida de signatures. Sense la seva participació i el seu suport aquesta acció no hauria estat possible.

COMISSIÓ 9M

Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés.

Barcelona, 9 de març de 2008, 19:30

Manifest de la Intersindical-CSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora

CONTINUEM EXIGINT (podeu accedir al cartell picant ací)

El compromís de totes i tots per l’assoliment definitiu del necessari canvi de mentalitat per tal d’assentar els fonaments d'una societat justa i igualitària. Com a exemple que en aquest sentit, encara ens falta camí per fer, recordem que encara avui les dones dediquen el doble d’hores que els homes a tenir cura de la família i de la llar. Un repartiment equitatiu de les responsabilitats comporta una millora de la qualitat de vida de les dones i de la família i la garantia de transmetre una educació en la igualtat als infants. Aquesta educació igualitària també s’ha de garantir des dels poders públics, des de les escoles i des dels nostres àmbits personals. Només així podrem assolir la igualtat de ple dret en tots els àmbits.

Les reformes que calguin de la legislació vigent per tal de superar la precarietat social i laboral que pateix la dona i el conjunt de la classe treballadora i que es posi a disposició totes les mesures que calguin per garantir la conciliació de la vida personal i laboral tant per les dones com pels homes, així com l’accés en igualtat a tots els llocs de responsabilitat, l’erradicació de les dobles escales salarials, la desaparició de la precarietat econòmica i temporal en el lloc de treball, les garanties i suport necessaris davant de casos d'assetjament moral o sexual a la feina i la reserva del lloc de treball en cas de violència de gènere...

En aquest context els agents socials no ens en podem desinhibir i estem obligats i obligades a lluitar utilitzant tots els mitjans que tenim a l’abast i més tenint en compte les darreres reformes laborals i socials, que ens han fet retrocedir en la pèrdua de drets bàsics aconseguits després de molts anys de lluita.

L’increment i millora dels serveis socials públics amb la inversió necessària en: escoles bressol, residències per a la tercera edat, centres de dia, ajuts domiciliaris… Les dones que són les que majoritàriament assumeixen les tasques de cura de les persones dependents i en serien les principals beneficiades, repercutint en la seva qualitat de vida i de salut.

La garantia que la població de més edat tingui els mitjans necessaris per dur una existència digna i econòmicament i socialment independent, amb la vertebració d’un salari social universal que doti d’independència econòmica a les dones i visualitzi la seva contribució com a força de treball dins de la societat i garanteixi que ningú en quedi exclòs sigui quina sigui la seva contribució econòmica al sistema general de pensions.

Tots els mitjans necessaris per aturar les morts de dones per violència de gènere. Malauradament hem constatat que les mesures actuals no són suficients i que cal de manera urgent augmentar el nombre de mesures socials, judicials i policials per protegir les dones i els infants de l’agressor. Cal dotar de tots els mitjans econòmics i humans als jutjats i disposar d’una legislació contundent per acabar amb les morts de dones a mans de les seves parelles o ex-parelles.

Us convidem a tots i a totes a participar de la manifestció que es farà el dissabte 8 de març per denunciar les diferents formes de discriminació de què són objecte les dones i reivindicar la igualtat de ple dret

Dissabte 8 de març, a les 17,45 a la Seu de Barcelona, Av. Portal de l’Àngel,38

Per què no votaré a les eleccions espanyoles del 9M

A un estat on s’hi il·legalitzen ideologies i formacions polítiques, s’empresonen ciutadans per la punyetera patilla, s’usa i abusa del monopoli de la violència per part de l’estat, moren centenars de treballadors/es any rera any, la legislació és dictada en contra de la classe treballadora, es colonialitza mon país i d’altres nacions germanes, els assassins de la “guerra dels tres anys” tenen son nom a carrers mentre que els meus morts resten perduts a qualsevol marge...

A un estat que em vol esclau, i vol esclau mon poble i la seva gent, no seré pas jo qui li’n doni tracte de democràcia, car no ho és.

Perquè cardar un dels seus paperots dins d’una caixa no significa res per a mi. La llibertat es treballa dia rera dia des del carrer i els centres de treball.

I, malgrat el que diguin des de parís i madrid, el meu dret no és obeir el que manen els meus “amos”. El meu dret i deure és anar engrandint de mica en mica el forat al filat. Aquell forat pel qual mon poble, en tota la seva territorialitat, marxarà cap a la llibertat.

Salut

Homenatge a Salvador Seguí

El proper dilluns dia 10 de març, coincidint amb el 85è aniversari del seu assassinat, Sindicalistes x la Sobirania (SxS) organitza un homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en l'indret on va ser mort. Salvador Seguí ha estat el més destacat i popular dirigent sindicalista de la nostra història.

L'acte serà:

DILLUNS 10 DE MARÇ DE 2008
A LES 12'30H DEL MIGDIA
A LA RAMBLA DEL RAVAL CANTONADA CARRER SANT RAFAEL
BARCELONA
PARLAMENTS A CÀRREC DE: ORIOL JUNQUERES, HISTORIADOR I DE SxS ...

Les garrofes i on es cullen

És realment complex sintetitzar els sentiments, les motivacions humanes o les ideologies. Tal vegada hi ha qui creu que això és senzill quan disposes d'un corpus teòric reduït a la consigna, al dogma irrefutable que permeti estalviar l'exercici de llibertat primordial: el lliure pensament.

Aquest element creador, el pensament, té presència en totes i cadascuna de les activitats humanes, les defineix, estableix les línies bàsiques d'actuació personal o col·lectiva; el pensament basteix la nostra percepció del món, de la Història i de les relacions econòmiques que fonamenten les estructures socials.

La lliure elecció de l'objecte i el subjecte de la transformació social ens permet dibuixar amb claredat meridiana els agents que conflueixen en la lluita de classes i, malgrat condicionaments aliens, prendre'n partit per aquell col·lectiu del qual ens sentim part. El reduccionisme economicista és sempre excloent i, al meu entendre, antagònic de l'element definidor del pensament i l'acció llibertària: la capacitat de decisió.

La decisió estableix el vincle amb la col·lectivitat, ens autodeterminem en sentir-nos integrants de la classe treballadora, participem del procés d'emancipació social des de la nostra particularitat personal i, així, creem una xarxa d'afinitats, de solidaritat, que permet la vinculació al projecte col·lectiu. En el cas que ens ocupa parlem de la defensa, promoció i conquesta de nous drets socials per al conjunt de la classe treballadora.

Actualment, quan el capitalisme salvatge rep el nom de neoliberalisme econòmic, articular respostes col·lectives passa indefectiblement per dotar de capacitat de decisió els i les treballadores. Que l'anàlisi global d'aquest fenomen global consideri com a element bàsic de l'estructuració del discurs i els elements de resposta a la persona.

L'actual distribució internacional de treball estableix fronteres econòmiques que depassen les línies acolorides dels mapes. El països exclosos de la capacitat de decisió esdevenen bosses de treballadors i treballadores que no disposen de capacitat reguladora de les relacions laborals. Milers de milions de persones excloses dels àmbits de decisió on es dibuixen i impulsen modalitats contractuals, salaris, capacitats de supervivència, models de desenvolupament que consideren el medi natural com a valor de canvi, la disponibilitat o no d'aigua potable i relacions de neocolonialisme entre les diverses nacions del planeta.

En el bocí de món al qual hem tingut la sort o desgràcia de néixer, l'encert o desencert de decidir d'anar-hi a viure, l'esquema es reprodueix a menor escala però mantenint els elements dialèctics bàsics: asimetria en les condicions de vida, manca d'un repartiment equitatiu de la riquesa i els recursos i, un cop més, manca de capacitat de decisió per part de les persones menys afavorides per aquest sistema econòmic i polític fagocitador de vides i cultures, d'espècies i nacions.

Si em permeteu posar nom al nostre bocinet de món em referiré a ell com a Països Catalans i als connacionals com a catalans i catalanes.

Els i les catalanes en sabem molt de conjugar lluita pels drets nacionals i personals. Tenim bagatge en la lluita per a transformar l'escenari econòmic i dotar la classe treballadora de capacitat de decisió. De vegades l'hem encertada de ple; d'altres, però, hem comès errades descomunals que ens han de servir d'element d'anàlisi per a mirar endavant i construir un discurs propi aglutinador, generador d'esperances i capaç de dotar aquest poble i les persones que el componem d'elements de transformació social i nacional.

Un dels elements que s'ha demostrat útil per a la transformació social a casa nostra ha estat el sindicalisme. Defugint d'elucubracions trentistes, podem afirmar que el sindicalisme ha estat el model de participació popular més reeixit a aquest país. La capacitat generadora del sindicalisme ha estat, al meu entendre, producte de la possibilitat d'establir la lliure adhesió a la classe treballadora com a comú denominador de la col·lectivitat i les lluites socials.

Aquest comú denominador defineix les persones pel que fan, per la seva voluntat activa de participació i no pas pel lloc d’origen o la destinació. Redueix l'equació a la màxima simplicitat i permet copsar amb claredat el nostre lloc al món: Classe treballadora i Països Catalans. Com et busques les garrofes i on les hi cerques, se us acut alguna manera més senzilla de definit una col·lectivitat?

Davant de nous processos migratoris com l'actual el món del treball és bàsic per a permetre les persones nouvingudes afrontar el repte d'un nou procés de socialització, lluny dels seus orígens, colpejats per l'incertesa. Així mateix ens és necessari a nosaltres entendre i comprendre els nostres nous connacionals, establir lligams que parteixin de l'equació abans referida. garrofes i on les hi cerques.

En aquest sentit un dels grans reptes del sindicalisme és aconseguir la regulació de les relacions laborals de les persones nouvingudes ja que sense drets no es poden establir deures. Ambdós elements són indisociables per a establir codis de convivència, sia tàcita o explícitament.

Un altre aspecte imprescindible a considerar és l'establiment d'un Marc Català de Relacions Laborals que defineixi un escenari on aplicar els espais econòmics i de decisió catalans. Arribar a aquest estadi és bàsic per a impulsar mesures de protecció social que permetin a la classe treballadora d'aquest país esdevenir objecte i subjecte dels canvis socials que reclamem i la redefinició de les relacions que manté el nostre país amb Paris i Madrid.

Les metodologies de lluita concretes s'han d'establir en funció a les conjuntures socials i polítiques – negociació col·lectiva, vaga, conciliació...- però sense perdre de vista l'objectiu estratègic, l'alliberament nacional i social del nostre país, tot estructurant les tàctiques des de la participació col·lectiva per a aplicar-les des dels diversos àmbits de treball.

Per cloure aquesta aportació em permeto fer-ho amb paraules d'algú que de sindicalisme en sabia molt més que jo:

“ I us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes, el que més temen es el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no es un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola.

En canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por.

Estigueu segurs, amics madrilenys que m'escolteu, que si es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.”

Salvador Seguí a l'Ateneo de Trabajores de Madrid.

Doncs apa, endavant. Salut i que sapiguem fer de la nostra vida un espai de Llibertat.

Antoni Alarcon i Navarro

(Aquest article el vaig escriure fa temps per als companys i les companyes del col·lectiu Negres Tempestes)

Ep, ja tinc un bloc d'aquests!!

Hola xiquets i xiquetes. Ja tinc un bloc d'aquests, altrament dit dietari. Hi aniré escribint quan tingui ganes, estigui emprenyat, em senti feliç o tristoi... quan em roti, vaja.

De mica en mica he d'anar omplint això amb enllaços i escrits, imatges... allò que se m'acudeixi.

Som-hi doncs; ja només em falta plantar un fill, escriure un arbre... Hòstia, com anava això ?...