No fa gaire més temps, el mes de novembre passat, Amnistia Internacional publicava un informe sobre l'Estat espanyol titulat Sal a la ferida, en què, després de fer un repàs exhaustiu de les mancances existents en matèria de protecció contra els maltractaments policials, l'organització no governamental exposava els relats de nombrosos casos de brutalitat policial, i denunciava la impunitat consegüent associada a aquest tipus de delictes.
Entre aquests dos esdeveniments, a començaments de febrer d'aquest any, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, una plataforma que agrupa una quarantena d'entitats d'arreu de l'Estat espanyol que treballen per l'eradicació de la tortura des de diversos àmbits, ha organitzat unes jornades amb l'objectiu d'analitzar els avanços que s'han produït a l'Estat els darrers dos anys. Aquest període de valoració inclou la ratificació, per part del Govern espanyol, del protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides, i el consegüent compromís de creació de diversos mecanismes de prevenció de la tortura, tal com es desprèn d'aquest text legal.
Val a dir que, contràriament al que es podria pensar, les dades provisionals aportades en aquestes jornades sobre el nombre de denúncies per maltractaments presentades al llarg de l'any 2007 no mostren cap tendència que aquestes s'hagin de reduir. Ans al contrari: en el cas de Catalunya, es produeix un augment de casos denunciats. El mateix president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, va apuntar de manera expressa que en la darrera visita del Comitè Europeu havien pogut comprovar com "s'empraven de manera abusiva els mitjans coercitius a les presons catalanes". La xifra més esgarrifosa la donen les més de 4.000 denúncies acumulades en aquest segle, una quantitat de casos que és cada cop més difícil d'amagar i que requereix mesures urgents i eficaces per eradicar-ne la pràctica.
Tanmateix, les autoritats continuen actuant de manera tímida i expressant dubtes sobre l'existència d'aquesta violència institucional. Fa molt poc, la Secretaria d'Execució Penal de la Generalitat de Catalunya va arxivar tot un seguit de denúncies provinents de la presó de Can Brians que, paradoxalment, són les mateixes denúncies que apunta el Síndic de Greuges en el seu darrer informe com a casos que es van tancar prematurament sense argumentacions ni garanties clares.
En la mateixa línia, la resposta del Departament de Justícia a les peticions enviades d'organismes de drets humans catalans per visitar les presons per tal de poder entrevistar- se amb els interns que ho han demanat per escrit ha estat la prohibició rotunda que es facin aquestes visites. L'argument esgrimit per les autoritats és que encara no s'ha implantat el mecanisme nacional de prevenció previst al protocol de l'ONU abans esmentat.
Cal recordar que la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura va presentar i va fer pública fa més d'un any una proposta de disseny de mecanisme català per a la prevenció de la tortura que s'ajustava a la línia i l'esperit apuntats pel text del protocol facultatiu. Una proposta de mecanisme que ha estat presentada a diferents instàncies institucionals i polítiques del país. En aquest sentit va fer arribar, també, una petició de compareixença davant de la Comissió de Justícia del Parlament, amb l'objectiu d'explicar als diputats la proposta esmentada, petició que no ha estat mai ni tan sols contestada.
Mentrestant els casos de denúncies per maltractaments s'acumulen, la població reclusa augmenta sense parar i els informes provinents des de diverses instàncies es multipliquen, però la realitat que aquests informes revelen és negada per les autoritats, temoroses de les protestes i amb por que determinades organitzacions sindicals paralitzin la vida institucional. Una actitud, aquesta, que posa de manifest l'absència d'una autèntica voluntat política de lluitar contra un flagell que persisteix i que augmenta d'una manera alarmant.
Es fa difícil acceptar que la dinàmica política del país, embrancada en contínues conteses electorals i equilibris de forces per gestionar el poder, tingui en matè- ria de drets humans una assignatura pendent encara, com és la pràctica de la tortura i l'existència de maltractaments. Es fa difícil acceptar que, tot i tenir el Govern català les competències en matèria de presons, centres de reclusió de menors, Mossos d'Esquadra i policia local, encara no s'hagi començat a implantar el mecanisme català de prevenció, tal com emana del mandat del protocol facultatiu aprovat pel Govern espanyol ara fa més d'un any.
IÑAKI Rivera i RAMON Piqué, membres de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada