A un estat que em vol esclau, i vol esclau mon poble i la seva gent, no seré pas jo qui li’n doni tracte de democràcia, car no ho és.
Perquè cardar un dels seus paperots dins d’una caixa no significa res per a mi. La llibertat es treballa dia rera dia des del carrer i els centres de treball.
I, malgrat el que diguin des de parís i madrid, el meu dret no és obeir el que manen els meus “amos”. El meu dret i deure és anar engrandint de mica en mica el forat al filat. Aquell forat pel qual mon poble, en tota la seva territorialitat, marxarà cap a la llibertat.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada