Els ministres de Treball de la Unió Europea han aprovat per majoria qualificada després d'una marató negociadora de més de 12 hores ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals actuals a les 60, sempre que hi hagi un acord entre el treballador i l'empresari.Itàlia, amb el retorn al poder de Silvio Berlusconi, i França, després que Nicolas Sarkozy hagi pactat amb Gordon Brown donar-li suport en una altra directiva, han aconseguit pressionar per tal d’aconseguir aquest acord.
Els ministres de Treball han aprovat per majoria qualificada la reforma de la directiva de Temps de Treball -que encara ha de rebre l'aprovació del Parlament Europeu- amb l'abstenció de diversos països que ho consideren un retrocés en els drets socials.
La nova directiva de temps de treball era una exigència dels països partidaris d'una major flexibilitat en el mercat de treball, encapçalat pel Regne Unit.
Bèlgica, Xipre, l’Estat Espanyol, Grècia i Hungria no s'hi han oposat, tot i que s'hi han abstingut. Els cinc països han presentat una declaració conjunta en què demanen a l'Eurocambra que millori la norma durant la seva tramitació posterior. També han presentat reserves Portugal i Malta. En canvi, Itàlia i França, que en debats anteriors s'havien situat en contra d’aquesta nova regulació, ara s’hi ha afegit.
Fi als 91 anys d'un dret social
La UE posarà fi així als 91 anys d'aquest dret social de les 48 hores de setmana laboral aconseguit per l'Organització Internacional del Treball. Els 27 han aprovat finalment, per majoria qualificada, una proposta de la presidència de torn eslovena que fixa que, com a regla general, la setmana laboral és de 48 hores però que, quan el treballador i l'empresari ho acordin, es podrà allargar fins a 17 hores més. Així, estarà permès treballar fins a 60 hores a la setmana, calculades com a mitjana durant un període de tres mesos. I fins i tot, en el cas de les guàrdies mèdiques, aquesta setmana laboral podrà arribar a les 65 hores.
Aquest consentiment del treballador a l'empresari s'haurà d'acordar per escrit i de forma voluntària, sense forçar l'assalariat a firmar-lo amenaçant-lo amb l'acomiadament, assenyala la presidència eslovena. Així, aquest acord no podrà tenir una durada de més de dotze mesos, tot i que serà renovable, i no es podrà signar fins que el treballador no tingui una antiguitat a l'empresa superior a les quatre setmanes. Un cas a part són els treballadors contractats per a menys de deu setmanes: aquests queden fora de la normativa i no tindran cap limitació d'hores laborals.
Les tesis més conservadores s'imposen a la UE
La Intersindical-CSC opina que la setmana de 65 hores que es pretén implantar ens allunya de la societat avançada on els drets laborals són una part esencial.
La directiva aprovada pretén eliminar el temps de descans tot traslladant-nos a èpoques passades de jornades interminables i condicions laborals extremes, més pròpies de la societat preindustrial.
Segons el sindicat català el contingut de la directiva no es correspon a la dinàmica de la negociació col.lectiva centrada a reduir la jornada laboral, com a instrument de creació d’ocupació de qualitat.
L’assumpció de les tesis més conservadores dins a la UE té la clara intenció d’igualar a la baixa els salaris i les jornades dels països europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada