19 de març del 2008

"El bell ponent agrest"

«Si viatges pel bell nord glaçat/ on el vent bat el cel fronterer/ dona'm records a una noia d'allà/ fa temps jo l'havia estimada/ Si hi ets quan hi ha tempestes de neu/ quan el riu gela i l'estiu se'n va.. ». Es tracta de l'adaptació que va fer Pau Riba d'una de les cançons més tendres de Bob Dylan. Ve a parlar-nos d'un amor fugaç que viu en un topant remot, on el fred i el mal temps deixen els seus habitants aïllats gran part de l'any. És a dir, una mena d'inhòspit desert blanc és titllat per Dylan de «bell».

Aquests dies el cantautor nord-americà ha reaparegut per televisió en un anunci de l'Expozaragoza, en el qual parla del valor de l'aigua en tant que bé escàs. La campanya publicitària ha coincidit amb la presentació de Gran Scala, una mena de ciutat de l'oci que, amb la col•laboració del govern aragonès, persegueix esdevenir un dels primers destins turístics europeus. Tot i que és previst desplegar el mastodòntic projecte en el cor dels Monegres, els promotors no han dubtat a incloure, entre l'oferta d'esbarjo, un camp de golf. Així doncs, la mateixa institució de govern que l'estiu vinent vol convertir Saragossa en un referent pedagògic dels usos racionals de l'aigua i de la sostenibilitat medioambiental, no té el més mínim inconvenient a fer costat a aquells que s'han proposat transformar un tros de desert en un espai per jugar a golf.

Tant cert és, que la primera pedra d'aquesta cosa tan bèstia segurament es col•locarà l'endemà de la clausura de «La mayor fiesta del Agua en la Tierra», segons assegura l'eslògan oficial. En la lluita dels socialistes aragonesos contra el transvasament de l'Ebre, ara fa uns anys, un dels objectius era curiosament evitar que l'aigua d'aquest riu fos desviada a camps de golf en preparació del País Valencià i Múrcia. Precisament perquè la pràctica d'aquest esport elitista requereix descomunals quantitats d'aigua.

No només l'impacte ecològic serà esfereidor, sinó també l'impacte ecolingüístic. Arran de l'allau de llocs de treball directe, prop de 70.000, i d'indirecte, vora 200.000, que propiciaran aquestes futures Las Vegas aragoneses, és pràcticament segur que la població és multiplicarà tant a Fraga, vila ubicada a mitja hora dels Monegres, com en altres punts de la Franja de la Ponent. Pel periodista Eugeni Casanova, aquest augment demogràfic sobtat «es menjarà el català al Baix Cinca, bona part de La Llitera, el Matarranya i el Segrià» (www.eldebat.cat, 21-12-07).

Paral•lelament, allò habitual és que els governs combatin aquells factors que poden desencadenar addiccions. En el cas de Gran Scala, pareix que la dependència que pot suscitar el joc (el macrocomplex comptarà amb 32 casinos) no inquieta el més mínim l'executiu que presideix Marcelino Iglesias. No obstant això, experts en ludopatia assenyalen que el percentatge d'addictes entre els que acudeixen sovint als casinos pot arribar al 20%. I, segons el polític britànic Steven Bate, és «cada camí més un problema de jubilats» (La Vanguardia, 13-12-07).

Feliçment, aquests dies un grup d'ensenyants de l'IES Bajo Cinca de Fraga ha engegat una recollida de signatures en bé del desenvolupament sostenible i de refús al consumisme que fomenta aquesta «indústria d'oci buit i mancat d'utilitat social».
Amb el brogit eixordador de gairebé 200.000 màquines escurabutxaques, tres parcs temàtics, 70 hotels, 232 restaurants, un hipòdrom, una plaça de braus, una gran rambla comercial... l'única resposta que escoltarem dins el vent serà «facin joc».

QUIM GIBERT, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió