L'inefable ZP ja és de nou president de l'estat espanyol gràcies, altre cop, al Principat. Els vots recollits pel PSOE a les quatre demarcacions principatines han estat decisius per a decantar la balança al seu favor. ERC ha caigut en barrena, com era previsible, i ara els toca fer bugada. Amb un congrés a tocar, la militància – suposo – desorientada i un PSOE hegemònic tant a casa nostra com a les espanyes, tenen mala peça al teler. Serà qüestió de veure com gestionen la situació ja que la trompada ha estat important al conjunt del territori dels PPCC.
No me n’alegro pas, senzillament m’ho veia venir; perquè s’ha d’anar a madrid a fer de CiU? De fet, perquè s’ha d’anar a madrid o parís si no és a reclamar que se’ns reconegui territorialment i jurídica?
Sóc conscient del simplisme d’aquest raonament, però crec fermament que el País es fa des de casa estant, trepitjant carrer i fàbriques.
Els desitjo que se’n surtin el millor possible. No són el meu projecte però tampoc els meus enemics; de fet a ERC hi tinc força, d’amics. Però el meu compromís és un altre: enfortir l’esquerra independentista des dels meus àmbits de treball. I el sindicalisme i el moviment popular requereixen de paciència, tasca silent i esforç...
De la resta de formacions polítiques que concorren al país no en parlaré perquè no les considero properes al meu àmbit ideològic o territorial. És més, m’avorreixen moltíssim.
El que si que vull és recordar que hi ha un col·lectiu humà i una expressió ideològica il·legalitzada – l’esquerra independentista basca - i aquest fet deslegitima el procés electoral a l’estat espanyol en tant que n’exclou milers de ciutadans i ciutadanes i els nega la capacitat de decisió. Encara que sia per a deixar escons buits a madrid.
Ara que garlin els gurus mediàtics, que la Rahola es deixi la gargamella ratllant el personal fins a l’extenuació i que les anàlisis simplistes i interessades brollin per arreu.
Només sé que ahir els militants sociates em van posar les dents llargues quan cridaven “visca, visca, visca Catalunya socialista”. Perquè això és el que desitjo per al meu país, però just a les antípodes del que celebraven els guanyadors de les eleccions a la metròpoli; el vull lliure i socialista.
He sobreviscut, més o menys, al 9M. Ara fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada