Divendres 13 de juny·. El Artista Invitado a l'atac

Ai, si es que a la que mires a altra banda se't fan grans, se'n van de casa i ja ni passen a dinar els diumenges ...

En Jordi és amic, ha estat el meu metrónom (llegeigi's bataca) durant un tou d'anys i aquest sol fet ja em motivaria a passar-me a gaudir del bolo. Però resulta que, a més, ara el Jordi toca la guitarra i canta... i el nou bataca de El Artista Invitado és en Monto, un excel·lent bateria que, curiosament, també havia tocat amb mi.

I per si això no fóra suficient, els temes són frescos, les lletres iròniques quan no obertament cíniques i de ben segur que oferiran un senyor bolo!!

El més preocupant és que, havent tingut als dos de bataques temps enrera, em fa por que la meva alienada psique no ho paeixi i m'm'agafi un xungo durant el bolo.... però no ho crec perquè sé del cert que serà un excel·lent concert. Rock, canya i diversió.

I, que collons, les reunions amb la família poden ser meravelloses!!!

Recordeu:
Divendres 13 de juny, 21:30 hores
Espai Jove Boca Nord
C/Agudells 37-45

La Intersindical-CSC considera un retorn a la societat preindustrial la directiva de la UE d'ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals.

Els ministres de Treball de la Unió Europea han aprovat per majoria qualificada després d'una marató negociadora de més de 12 hores ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals actuals a les 60, sempre que hi hagi un acord entre el treballador i l'empresari.

Itàlia, amb el retorn al poder de Silvio Berlusconi, i França, després que Nicolas Sarkozy hagi pactat amb Gordon Brown donar-li suport en una altra directiva, han aconseguit pressionar per tal d’aconseguir aquest acord.

Els ministres de Treball han aprovat per majoria qualificada la reforma de la directiva de Temps de Treball -que encara ha de rebre l'aprovació del Parlament Europeu- amb l'abstenció de diversos països que ho consideren un retrocés en els drets socials.
La nova directiva de temps de treball era una exigència dels països partidaris d'una major flexibilitat en el mercat de treball, encapçalat pel Regne Unit.

Bèlgica, Xipre, l’Estat Espanyol, Grècia i Hungria no s'hi han oposat, tot i que s'hi han abstingut. Els cinc països han presentat una declaració conjunta en què demanen a l'Eurocambra que millori la norma durant la seva tramitació posterior. També han presentat reserves Portugal i Malta. En canvi, Itàlia i França, que en debats anteriors s'havien situat en contra d’aquesta nova regulació, ara s’hi ha afegit.

Fi als 91 anys d'un dret social

La UE posarà fi així als 91 anys d'aquest dret social de les 48 hores de setmana laboral aconseguit per l'Organització Internacional del Treball. Els 27 han aprovat finalment, per majoria qualificada, una proposta de la presidència de torn eslovena que fixa que, com a regla general, la setmana laboral és de 48 hores però que, quan el treballador i l'empresari ho acordin, es podrà allargar fins a 17 hores més. Així, estarà permès treballar fins a 60 hores a la setmana, calculades com a mitjana durant un període de tres mesos. I fins i tot, en el cas de les guàrdies mèdiques, aquesta setmana laboral podrà arribar a les 65 hores.

Aquest consentiment del treballador a l'empresari s'haurà d'acordar per escrit i de forma voluntària, sense forçar l'assalariat a firmar-lo amenaçant-lo amb l'acomiadament, assenyala la presidència eslovena. Així, aquest acord no podrà tenir una durada de més de dotze mesos, tot i que serà renovable, i no es podrà signar fins que el treballador no tingui una antiguitat a l'empresa superior a les quatre setmanes. Un cas a part són els treballadors contractats per a menys de deu setmanes: aquests queden fora de la normativa i no tindran cap limitació d'hores laborals.

Les tesis més conservadores s'imposen a la UE

La Intersindical-CSC opina que la setmana de 65 hores que es pretén implantar ens allunya de la societat avançada on els drets laborals són una part esencial.

La directiva aprovada pretén eliminar el temps de descans tot traslladant-nos a èpoques passades de jornades interminables i condicions laborals extremes, més pròpies de la societat preindustrial.

Segons el sindicat català el contingut de la directiva no es correspon a la dinàmica de la negociació col.lectiva centrada a reduir la jornada laboral, com a instrument de creació d’ocupació de qualitat.

L’assumpció de les tesis més conservadores dins a la UE té la clara intenció d’igualar a la baixa els salaris i les jornades dels països europeus.

Achtung: Air Brelin

Suposo que esteu al cas de les declaracions del president d'Air Berlin, en les quals afirma que no té cap interès en fer servir el català a la seva empresa perquè, segons ell, a les Illes el castellà està discriminat i el català, imposat.

Enviem-los mails mostrant-los la nostra emprenyamenta.

Podeu enviar-los a:


nbernhardt@airberlin.com (de l'encarregada d'Itàlia, França i Escandinàvia)
aweber@airberlin.com (de la tècnica de vol d'Air Berlin)
alexandramueller@airberlin.com (la responsable d'Ejpanya, Porgugal i Gran Bretanya...)
jball@airberlin.com (comunicació interna)
miriammueller@airberlin.com (redacció de la revista)
mdoberschuetz@airberlin.com (responsable dels anuncis de la revista )
journalistenbuchungen@airberlin.com (el mail de les reserves per la premsa)

Textos que podeu enviar, en CATALÀ, ALEMANY i ANGLÈS (trieu el que vulgueu, només cal que feu un copy/paste):

Air Berlin menysprea la llengua catalana
Lieber Fluggast von Air Berlin!

Air Berlin Magazin ha publicat un editorial del seu director, Joachim Hunold, que menysprea el català. La llengua pròpia, parlada per més d’onze milions de persones, és oficial a les Balears i té presència a nombrosos àmbits de la vida social. L’editorial inclou afirmacions totalment falses, que ideològicament recorden la dictadura feixista espanyola que va prohibir l’ús del català durant quaranta anys. Com a Joves de Mallorca per la Llengua no entenem que una empresa amb grans guanys econòmics al nostre país tengui tan poc respecte per la nostra cultura i consideram que aquest menyspreu no és positiu per al manteniment de les bones relacions d’amistat entre Mallorca i Alemanya. Per això demanam a Air Berlin que s’excusi davant la societat mallorquina i retiri l’article.

alemany:
Liebe Air Berlin Fluggäste,
Das Air Berlin Magazin hat einen Herausgeberartikel seines Generaldirektors, Joachim Hunhold, veröffentlicht, in welchem unsere katalanische Sprache verachtet und schlechtgemacht wird. Diese unsere Muttersprache, welche von mehr als 11 Millionen Menschen gesprochen wird, ist ofizielle Sprache der Balearen und ist mehr denn je in allen Bereichen des sozialen Lebens präsent. Der genannte Artikel beinhaltet Behauptungen, die in keinster Weise der Wahrheit entsprechen und eher an die spanische Diktatur erinnern, die das Katalanische 40 lange Jahre lang rigoros unterdrückte.
Als Mallorcas Jugend für die Sprache verstehen wir nicht, warum eine grosse Fluggesellschaft, die auf unserer Insel grosse Gewinne erzielt, so wenig Respekt gegenüber unserer Sprache zeigt und denken, dass sich diese Verachtung in keinster Weise positiv auf die bisher gute Beziehung zwischen Mallorca und Deutschland auswirkt.
Deshalb fordern wir, dass sich Air Berlin bei der mallorquinischen Gesellschaft entschuldigt und den Artikel zurückzieht.


En anglès:
Dear clients of Air Berlin,
The Air Berlin Magazine has recently published an article of its editor, Joachim Hunold, that really undervalues and despises our catalan language. The catalan language, which is spoken by more than 11 million speakers, is official language of the Balearic Islands and is represented in all areas of our social life.
This article contains affirmations which are false and remember the Spanish Dictatorship which strangled the catalan language during 40 long years!
As Youth of Mallorca for the Language we cannot understand why an important company, that generates important profits in our territory, does show such an disrespect towards our language and we think that this lamentable behaviour does not help to maintain the positive relationship between Mallorca and Germany.
So we want Air Berlin to apologize for its behaviour and to retire this article.

La PDD critica les actituds antidemocràtiques del govern espanyol vers els catalans

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) va emetre ahir una nota de premsa on expressa el seu "rebuig" davant "les actituds antidemocràtiques que el Govern Espanyol té, de forma repetida, vers la majoria de temes que tenen relació amb el funcionament i les necessitats dels Països Catalans". La PDD vol que el país es defineixi "sense por ni condicionants entorn a tots els temes vitals per a la nostra nació i que per tant, el poble català, pugui exercir el dret de decidir". Per tot això denuncia:

1. El maltractament sistemàtic i continuat al poble català
2. L'espoliació fiscal a la qual estem sotmesos, que ens empobreix dia a dia, margina la recerca i destrueix el teixit industrial, etcètera.
3. Un sistema de dependència que ens impedeix decidir i intervenir sobre temes tant importants com són les infraestructures i les polítiques energètiques: construcció de la MAT, control de les centrals nuclears, política de l'aigua, transvasaments i control dels ports, aeroports, xarxes viàries i ferroviàries.
4. La impossibilitat de decidir quin model d'escola necessitem i la imposició d'augmentar les hores de castellà en detriment de la immersió lingüística.
5. La restricció de les llibertats i del dret a la dissidència.
6. Les ingerències de l'estat i la falta de poder de decisió que generen enfrontaments entre els diversos territoris nacionals.

La PDD fa una crida a la població per treballar perquè el dret de decidir sigui "possible" i per exigir:

1. El respecte que qualsevol poble es mereix.
2. Un concert econòmic i un marc nacional de relacions laborals que ens permetin desenvolupar-nos econòmicament i socialment fins que puguem exercir el dret a l'autodeterminació.
3. La capacitat de decidir sobre les nostres infraestructures i la política energètica.
4. La competència per decidir l'escola que necessitem i que el català sigui la llengua de cohesió social.
5. El dret de decidir, lliurement, quin país volem.

No m'importa amb quina bandera trempa; aquest paio és mooooooooolt bo

Ill Nino - How Can I Live

Ismael Serrano: Recuerdo

Possiblement una de les cançons que més m'ha entristit. I en èpoques de tristesa, possiblement, una de les cançons que més cops he gaudit.

La cruesa, de vegades, va dins d'un sobre preciós.

Noves mobilitzacions per demanar la llibertat immediata i incondicional d'en Franki

Dijous 29 de maig a partir de les 20h i fins a les 22h: Concentració massiva davant de l'ajuntament de Terrassa. Hi ha ple municipal: han de sentir el nostre crit de Llibertat!
Gent de tots els barris, pobles i ciutats: aquest també és el vostre acte!!!Plogui o nevi....

Dissabte 7 de juny acte polític i manifestació. Barcelona a la tarda (ben aviat es confirmarà el lloc i l'hora).

Mentrestant segueix la campanya d'encartellades, pintades, actes, concentracions, accions.....
Si vols demanar material (txapes, banderes, samarretes) o bé xerrades informatives escriu a sat@terrassa. mesvilaweb. cat

Reserva't les dates!! No hi pots faltar!!

En Franki encara està a la presó!!!
Franki LLIBERTAT !!!

Ai Pilar...

Un, mal, amic m’ha enviat un enllaç al bloc de la Rajola. De primeres he al·lucinat en veure tanta misèria moral exposada impúdicament. Tribalitza i trivialitza la Shoa ; tros d’imbècil, també moriren gitanos, homosexuals, comunistes, anarquistes, liberals, minories ètniques (catalans entre d’altres), lliurepensadors... massa persones per a concebre-ho. Sense distinció d’edat, origen, sexe... Com pots ser tan retorçadament infame en manir el teu discurs estatista-racista amb referències excloents d’aquella catàstrofe, d’aquella aberració...

Col·lega, has estat trànsfuga, has incitat a la delació, has estat còmplice de la tortura amb el teu silenci, t’has rebolcat a la televisiómerda, a la políticamerda, al periodismemerda, a la personalitatmerda...

Hi ha qui en diu llibertat d’expressió; a mi m’avergonyeix profundament veure una protofeixista com tu a una televisió pública del meu país.

Abans de malgarlar de la gent més digne que tu, intenta fer un cop d’ull al teu reflex a un mirall. Sé que no et vindran basques perquè, xiqueta, si tinguessis estómac faria molts anys que no sortiries de casa.

Apa, que la ràbia i la bilis que escampes se’t faci torrentera a la boca.

Los Nadies

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Eduardo Galeano