Breed 77 - La última hora

Un video del bons amics de Breed 77. Pedro, Stuart i companyia en estat pur. El tema pertany al treball "Cultura". A la barra d'enllaços podeu accedir al seu web. Salut i a gaudir-lo!!

Il Niño: This is war

Doncs això; una bona cançó de la banda Il Niño. Tot i que el tema és del seu treball "One Nation Undreground" de 2005, aquest tema m'encanta. Una salutació per a ells
A la secció d'enllaços, teniu el seu web. Salut

La Tortura, encara avui

L'últim informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, presentat el 18 de febrer passat al Parlament de Catalunya, posa de manifest l'augment de denúncies contra els Mossos d'Esquadra per maltractaments a detinguts, i també la situació no aïllada, sinó recurrent, de maltractaments a les presons. De manera especial, el Síndic cita la presó de Brians, tot fent referència a la investigació, del tot insuficient, segons l'informe, que va fer el Departament de Justícia de la Generalitat.

No fa gaire més temps, el mes de novembre passat, Amnistia Internacional publicava un informe sobre l'Estat espanyol titulat Sal a la ferida, en què, després de fer un repàs exhaustiu de les mancances existents en matèria de protecció contra els maltractaments policials, l'organització no governamental exposava els relats de nombrosos casos de brutalitat policial, i denunciava la impunitat consegüent associada a aquest tipus de delictes.

Entre aquests dos esdeveniments, a començaments de febrer d'aquest any, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, una plataforma que agrupa una quarantena d'entitats d'arreu de l'Estat espanyol que treballen per l'eradicació de la tortura des de diversos àmbits, ha organitzat unes jornades amb l'objectiu d'analitzar els avanços que s'han produït a l'Estat els darrers dos anys. Aquest període de valoració inclou la ratificació, per part del Govern espanyol, del protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides, i el consegüent compromís de creació de diversos mecanismes de prevenció de la tortura, tal com es desprèn d'aquest text legal.

Val a dir que, contràriament al que es podria pensar, les dades provisionals aportades en aquestes jornades sobre el nombre de denúncies per maltractaments presentades al llarg de l'any 2007 no mostren cap tendència que aquestes s'hagin de reduir. Ans al contrari: en el cas de Catalunya, es produeix un augment de casos denunciats. El mateix president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, va apuntar de manera expressa que en la darrera visita del Comitè Europeu havien pogut comprovar com "s'empraven de manera abusiva els mitjans coercitius a les presons catalanes". La xifra més esgarrifosa la donen les més de 4.000 denúncies acumulades en aquest segle, una quantitat de casos que és cada cop més difícil d'amagar i que requereix mesures urgents i eficaces per eradicar-ne la pràctica.

Tanmateix, les autoritats continuen actuant de manera tímida i expressant dubtes sobre l'existència d'aquesta violència institucional. Fa molt poc, la Secretaria d'Execució Penal de la Generalitat de Catalunya va arxivar tot un seguit de denúncies provinents de la presó de Can Brians que, paradoxalment, són les mateixes denúncies que apunta el Síndic de Greuges en el seu darrer informe com a casos que es van tancar prematurament sense argumentacions ni garanties clares.

En la mateixa línia, la resposta del Departament de Justícia a les peticions enviades d'organismes de drets humans catalans per visitar les presons per tal de poder entrevistar- se amb els interns que ho han demanat per escrit ha estat la prohibició rotunda que es facin aquestes visites. L'argument esgrimit per les autoritats és que encara no s'ha implantat el mecanisme nacional de prevenció previst al protocol de l'ONU abans esmentat.

Cal recordar que la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura va presentar i va fer pública fa més d'un any una proposta de disseny de mecanisme català per a la prevenció de la tortura que s'ajustava a la línia i l'esperit apuntats pel text del protocol facultatiu. Una proposta de mecanisme que ha estat presentada a diferents instàncies institucionals i polítiques del país. En aquest sentit va fer arribar, també, una petició de compareixença davant de la Comissió de Justícia del Parlament, amb l'objectiu d'explicar als diputats la proposta esmentada, petició que no ha estat mai ni tan sols contestada.

Mentrestant els casos de denúncies per maltractaments s'acumulen, la població reclusa augmenta sense parar i els informes provinents des de diverses instàncies es multipliquen, però la realitat que aquests informes revelen és negada per les autoritats, temoroses de les protestes i amb por que determinades organitzacions sindicals paralitzin la vida institucional. Una actitud, aquesta, que posa de manifest l'absència d'una autèntica voluntat política de lluitar contra un flagell que persisteix i que augmenta d'una manera alarmant.

Es fa difícil acceptar que la dinàmica política del país, embrancada en contínues conteses electorals i equilibris de forces per gestionar el poder, tingui en matè- ria de drets humans una assignatura pendent encara, com és la pràctica de la tortura i l'existència de maltractaments. Es fa difícil acceptar que, tot i tenir el Govern català les competències en matèria de presons, centres de reclusió de menors, Mossos d'Esquadra i policia local, encara no s'hagi començat a implantar el mecanisme català de prevenció, tal com emana del mandat del protocol facultatiu aprovat pel Govern espanyol ara fa més d'un any.

IÑAKI Rivera i RAMON Piqué, membres de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura.

"El bell ponent agrest"

«Si viatges pel bell nord glaçat/ on el vent bat el cel fronterer/ dona'm records a una noia d'allà/ fa temps jo l'havia estimada/ Si hi ets quan hi ha tempestes de neu/ quan el riu gela i l'estiu se'n va.. ». Es tracta de l'adaptació que va fer Pau Riba d'una de les cançons més tendres de Bob Dylan. Ve a parlar-nos d'un amor fugaç que viu en un topant remot, on el fred i el mal temps deixen els seus habitants aïllats gran part de l'any. És a dir, una mena d'inhòspit desert blanc és titllat per Dylan de «bell».

Aquests dies el cantautor nord-americà ha reaparegut per televisió en un anunci de l'Expozaragoza, en el qual parla del valor de l'aigua en tant que bé escàs. La campanya publicitària ha coincidit amb la presentació de Gran Scala, una mena de ciutat de l'oci que, amb la col•laboració del govern aragonès, persegueix esdevenir un dels primers destins turístics europeus. Tot i que és previst desplegar el mastodòntic projecte en el cor dels Monegres, els promotors no han dubtat a incloure, entre l'oferta d'esbarjo, un camp de golf. Així doncs, la mateixa institució de govern que l'estiu vinent vol convertir Saragossa en un referent pedagògic dels usos racionals de l'aigua i de la sostenibilitat medioambiental, no té el més mínim inconvenient a fer costat a aquells que s'han proposat transformar un tros de desert en un espai per jugar a golf.

Tant cert és, que la primera pedra d'aquesta cosa tan bèstia segurament es col•locarà l'endemà de la clausura de «La mayor fiesta del Agua en la Tierra», segons assegura l'eslògan oficial. En la lluita dels socialistes aragonesos contra el transvasament de l'Ebre, ara fa uns anys, un dels objectius era curiosament evitar que l'aigua d'aquest riu fos desviada a camps de golf en preparació del País Valencià i Múrcia. Precisament perquè la pràctica d'aquest esport elitista requereix descomunals quantitats d'aigua.

No només l'impacte ecològic serà esfereidor, sinó també l'impacte ecolingüístic. Arran de l'allau de llocs de treball directe, prop de 70.000, i d'indirecte, vora 200.000, que propiciaran aquestes futures Las Vegas aragoneses, és pràcticament segur que la població és multiplicarà tant a Fraga, vila ubicada a mitja hora dels Monegres, com en altres punts de la Franja de la Ponent. Pel periodista Eugeni Casanova, aquest augment demogràfic sobtat «es menjarà el català al Baix Cinca, bona part de La Llitera, el Matarranya i el Segrià» (www.eldebat.cat, 21-12-07).

Paral•lelament, allò habitual és que els governs combatin aquells factors que poden desencadenar addiccions. En el cas de Gran Scala, pareix que la dependència que pot suscitar el joc (el macrocomplex comptarà amb 32 casinos) no inquieta el més mínim l'executiu que presideix Marcelino Iglesias. No obstant això, experts en ludopatia assenyalen que el percentatge d'addictes entre els que acudeixen sovint als casinos pot arribar al 20%. I, segons el polític britànic Steven Bate, és «cada camí més un problema de jubilats» (La Vanguardia, 13-12-07).

Feliçment, aquests dies un grup d'ensenyants de l'IES Bajo Cinca de Fraga ha engegat una recollida de signatures en bé del desenvolupament sostenible i de refús al consumisme que fomenta aquesta «indústria d'oci buit i mancat d'utilitat social».
Amb el brogit eixordador de gairebé 200.000 màquines escurabutxaques, tres parcs temàtics, 70 hotels, 232 restaurants, un hipòdrom, una plaça de braus, una gran rambla comercial... l'única resposta que escoltarem dins el vent serà «facin joc».

QUIM GIBERT, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió

Les millors frases d'Antonio Gasset !!

Gràcies a la gent del bloc de publicitat Ziritione us deixo un seguit de frases d'Antonio Gasset
______________________________________

(expresentador de Dias de Cine) fetes servir per a donar pas a la publicitat. Al·lucinant el sentit de l'humor d'aquest manso!!

“Llega el momento de la publicidad, disfrutad del cine si podéis. Si no, también tenéis la música, la literatura o incluso la historia, a no ser que queráis ser presidente del Gobierno.”

“Servidor se confiesa seguidor de Philip K. Dick, quizás por ello me he convertido en un trastornado.”

“Jeunet es el director de ese engendro, película para algunos (estaban equivocados), ladrillo para otro (estábamos en lo cierto) que fue Amelie.”

“Ahora vamos con "El señor de los anillos", película basada en un famosísimo libro... que yo no me he leído. Sin embargo, les diré como anécdota, que algunos de mis amigos tienen, en una estantería totalmente vacía, junto con su foto de sus vacaciones en Calasparra, un ejemplar de “El señor de los anillos”.”

“...Lo mejor del festival de Venecia, mi acompañante, aunque por desgracia este enamorada de otro.”

“...Soy consciente que a la hora de emisión de mi programa solo puede ser visto por un puñado de poli toxicómanos insomnes.”

“Tan guapa actriz como mala la película que ha venido a promocionar.”

“Ben Affleck es a la buena interpretación lo que un pepinillo cocido a la alta cocina.”

“Se estrena estos días la película El último samurai, protagonizada por el ex-marido de Nicole Kidman, único dato destacable de este actor llamado Tom Cruise.”

“Para ir al cine con esta cartelera hay que tener coeficiente intelectual negativo.”

“Veamos el reportaje de Mar adentro que ha realizado mi compañero y amigo Alberto Bermejo, el único de todo el equipo al que le ha gustado la película.”

“Y ahora, si nos perdonan, vamos a hablar de cine español.”

“Es incuestionable que Kill Bill es una virtuosa obra de dirección. Lo que es cuestionable es si es algo más.”

“Sé que aguantaran a estas altas horas de la noche el momento de publicidad ya que al regreso tenemos un especial del salón del cine erótico de Barcelona….”

“¿Qué seria de nosotros sin un país inteligente como es Francia?”

&lquot;Buenas noches a todos, pero antes de despedirnos, un consejo: no os droguéis, porque la ingesta de estas sustancias puede producir efectos indeseados. Un amigo mío se tomó el otro día cierta pastilla y creyó ver a George Bush leyendo un libro"

“Y llegamos a la pausa en este programa del que tan orgullosos nos sentimos. No así de algunas compañeras de la 7ª planta de Torrespaña que fuman saltándose la norma que tanto nos beneficia a todos.”

“Les deseo que pasen una buena semana, sea lo que sea lo que hayan decidido hacer, incluso si es de Nazareno auto flagelante.”

“Aprovechen la pausa para revisar su agenda de amigos, encontrarán que han malgastado su preciado tiempo y paciencia en conocer a un montón de ineptos, no se corten, cojan un boli y táchenlos.”

“Durante la pausa publicitaria, rezaré con la esperanza de que ninguno de sus hijos se haya presentado al casting de Operación Triunfo.”

“Nos vamos con la esperanza de que ninguno se deje llevar por los fanatismos religiosos, políticos o sexuales: los primeros por no llevar a nada, los segundos porque el objeto de deseo suele ser un idiota de renombre y los últimos por las continuas frustraciones.”

“Antes de despedirme, felicitar a todos los barcelonistas por el reciente titulo de liga conseguido por mi equipo. En esta vida hay pocas cosas tan grandes como el Barcelona.”

“Llego la pausa, evitar cambiar de canal en estos minutos no vaya a ser que os encontréis con esa mujer con ansias de fama, exhibiéndose en publico, justificando un frío asesinato.” (se refería a la mujer que ayudo a morir a Ramón Sampedro, reconociendo su responsabilidad en un programa de la tele)

“Llego la hora de la pausa... espero que puedan contener durante unos minutos los impulsos sexuales de vuestras parejas... si no puede ser, no puede ser... en cualquier caso volveremos después de la publicidad con el sector mas casto de la audiencia.”

“Vamos a una pausa publicitaria, que será tan corta como el sueldo del presentador.”

“Hasta el próximo programa. No sabemos ni qué día ni a qué hora nos pondrán, de modo que estén atentos.”

“Sed buenos, y si por lo que fuera no podéis, seguid siendo malos, la diferencia es mínima.”

“Quiero aprovechar, como amante de la Fórmula 1, para felicitar al corredor alemán Michael Schumacher por su triunfo en el Gran Premio de San Marino. Da gusto ver en lo más alto del podium a personas ni fatuas, ni engreídas, ni desagradecidas. Espero que continúe la racha.”

“Hola, buenas noches. Hoy les hablo desde Torrespaña en Madrid, más conocido como el pirulí, que con su forma fálica es un símbolo de la modernidad de esta ciudad. Como modernas también son las vidrieras de la Catedral de la Almudena y las pinturas del altar de un tal Kiko no sé qué. Por cierto, igual de horribles que algunas películas.”

“Cuando vuelvan de la publicidad me habré desnudado y me tiraré al mar (En Cannes)”. Evidentemente a la vuelta de la publicidad dio su explicación: "Era un patético intento por mantener la audiencia.....”

“La verdad es que hay días que no sé dónde refugiarme políticamente.”

“Ahora pueden ustedes hacer un montón de cosas aprovechando los interminables minutos de publicidad.”

Sobreviure al 9M

L'inefable ZP ja és de nou president de l'estat espanyol gràcies, altre cop, al Principat. Els vots recollits pel PSOE a les quatre demarcacions principatines han estat decisius per a decantar la balança al seu favor.

ERC ha caigut en barrena, com era previsible, i ara els toca fer bugada. Amb un congrés a tocar, la militància – suposo – desorientada i un PSOE hegemònic tant a casa nostra com a les espanyes, tenen mala peça al teler. Serà qüestió de veure com gestionen la situació ja que la trompada ha estat important al conjunt del territori dels PPCC.

No me n’alegro pas, senzillament m’ho veia venir; perquè s’ha d’anar a madrid a fer de CiU? De fet, perquè s’ha d’anar a madrid o parís si no és a reclamar que se’ns reconegui territorialment i jurídica?

Sóc conscient del simplisme d’aquest raonament, però crec fermament que el País es fa des de casa estant, trepitjant carrer i fàbriques.

Els desitjo que se’n surtin el millor possible. No són el meu projecte però tampoc els meus enemics; de fet a ERC hi tinc força, d’amics. Però el meu compromís és un altre: enfortir l’esquerra independentista des dels meus àmbits de treball. I el sindicalisme i el moviment popular requereixen de paciència, tasca silent i esforç...

De la resta de formacions polítiques que concorren al país no en parlaré perquè no les considero properes al meu àmbit ideològic o territorial. És més, m’avorreixen moltíssim.

El que si que vull és recordar que hi ha un col·lectiu humà i una expressió ideològica il·legalitzada – l’esquerra independentista basca - i aquest fet deslegitima el procés electoral a l’estat espanyol en tant que n’exclou milers de ciutadans i ciutadanes i els nega la capacitat de decisió. Encara que sia per a deixar escons buits a madrid.

Ara que garlin els gurus mediàtics, que la Rahola es deixi la gargamella ratllant el personal fins a l’extenuació i que les anàlisis simplistes i interessades brollin per arreu.

Només sé que ahir els militants sociates em van posar les dents llargues quan cridaven “visca, visca, visca Catalunya socialista”. Perquè això és el que desitjo per al meu país, però just a les antípodes del que celebraven els guanyadors de les eleccions a la metròpoli; el vull lliure i socialista.

He sobreviscut, més o menys, al 9M. Ara fins a la propera.

Apa, salut

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pel DRET de DECIDIR

La PDD i SiP valorem com un èxit de participació democràtica la recollida de signatures pel DRET de DECIDIR malgrat els impediments i incidents provocats pels acords de les Juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona.

A les comarques de Girona on la Junta Electoral Provincial havia acordat permetre l’activitat, la recollida s’ha desenvolupat sense incidents. Només a Palamós, s’ha hagut de tancar una taula per la prohibició de l’Ajuntament.

A les comarques de Lleida la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat.

A Barcelona ciutat s’han tancat algunes taules (Sarrià, Av Gaudí,...) però les restants han funcionat amb normalitat. A Barcelona comarques hi ha hagut molts problemes i s’han hagut de tancar la majoria de taules (Sant Cugat, Manresa, Granollers, Vilafranca, Mollet, Santa Coloma de Gramenet, etc...). A Vilanova del Vallès, després de tancar una taula, els voluntaris han continuat recollint signatures en un taller privat, i la policia local ha aixecat acta i ha incautat el material en aquesta propietat privada.

A Tarragona i comarques també s’han hagut de tancar la majoria de taules (Tarragona, Reus, Torredembarra, El Vendrell, etc.). A les Terres de l’Ebre, la Guàrdia Civil ha actuat amb especial contundència. Han requisat tot el material de les taules, incloses butlletes que ja estaven signades, amb la qual cosa es vulnera el dret a la protecció de dades i han aixecat actes d’identificació i incautació. A Benissanet han requisat el DNI a l’alcalde del municipi, a tots els voluntaris i a les persones que es trobaven signant en aquell moment.

A les taules, on la recollida s’ha desenvolupat amb normalitat, s’han aconseguit les 200 signatures que contenia el KIT-9M, l’objectiu que ens havíem fixat per a la jornada del 9 de març.

Lamentem que l’actuació arbitrària de les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, que han fet una interpretació forçada i partidista de la llei electoral, hagi impedit aconseguir plenament el nostre objectiu.

Les dues plataformes reiterem que continuarem treballant pel DRET de DECIDIR, recollint signatures perquè la Generalitat pugui tenir la competència plena per convocar referèndums.

Donem les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que han participat en la recollida de signatures. Sense la seva participació i el seu suport aquesta acció no hauria estat possible.

COMISSIÓ 9M

Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés.

Barcelona, 9 de març de 2008, 19:30

Manifest de la Intersindical-CSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora

CONTINUEM EXIGINT (podeu accedir al cartell picant ací)

El compromís de totes i tots per l’assoliment definitiu del necessari canvi de mentalitat per tal d’assentar els fonaments d'una societat justa i igualitària. Com a exemple que en aquest sentit, encara ens falta camí per fer, recordem que encara avui les dones dediquen el doble d’hores que els homes a tenir cura de la família i de la llar. Un repartiment equitatiu de les responsabilitats comporta una millora de la qualitat de vida de les dones i de la família i la garantia de transmetre una educació en la igualtat als infants. Aquesta educació igualitària també s’ha de garantir des dels poders públics, des de les escoles i des dels nostres àmbits personals. Només així podrem assolir la igualtat de ple dret en tots els àmbits.

Les reformes que calguin de la legislació vigent per tal de superar la precarietat social i laboral que pateix la dona i el conjunt de la classe treballadora i que es posi a disposició totes les mesures que calguin per garantir la conciliació de la vida personal i laboral tant per les dones com pels homes, així com l’accés en igualtat a tots els llocs de responsabilitat, l’erradicació de les dobles escales salarials, la desaparició de la precarietat econòmica i temporal en el lloc de treball, les garanties i suport necessaris davant de casos d'assetjament moral o sexual a la feina i la reserva del lloc de treball en cas de violència de gènere...

En aquest context els agents socials no ens en podem desinhibir i estem obligats i obligades a lluitar utilitzant tots els mitjans que tenim a l’abast i més tenint en compte les darreres reformes laborals i socials, que ens han fet retrocedir en la pèrdua de drets bàsics aconseguits després de molts anys de lluita.

L’increment i millora dels serveis socials públics amb la inversió necessària en: escoles bressol, residències per a la tercera edat, centres de dia, ajuts domiciliaris… Les dones que són les que majoritàriament assumeixen les tasques de cura de les persones dependents i en serien les principals beneficiades, repercutint en la seva qualitat de vida i de salut.

La garantia que la població de més edat tingui els mitjans necessaris per dur una existència digna i econòmicament i socialment independent, amb la vertebració d’un salari social universal que doti d’independència econòmica a les dones i visualitzi la seva contribució com a força de treball dins de la societat i garanteixi que ningú en quedi exclòs sigui quina sigui la seva contribució econòmica al sistema general de pensions.

Tots els mitjans necessaris per aturar les morts de dones per violència de gènere. Malauradament hem constatat que les mesures actuals no són suficients i que cal de manera urgent augmentar el nombre de mesures socials, judicials i policials per protegir les dones i els infants de l’agressor. Cal dotar de tots els mitjans econòmics i humans als jutjats i disposar d’una legislació contundent per acabar amb les morts de dones a mans de les seves parelles o ex-parelles.

Us convidem a tots i a totes a participar de la manifestció que es farà el dissabte 8 de març per denunciar les diferents formes de discriminació de què són objecte les dones i reivindicar la igualtat de ple dret

Dissabte 8 de març, a les 17,45 a la Seu de Barcelona, Av. Portal de l’Àngel,38

Per què no votaré a les eleccions espanyoles del 9M

A un estat on s’hi il·legalitzen ideologies i formacions polítiques, s’empresonen ciutadans per la punyetera patilla, s’usa i abusa del monopoli de la violència per part de l’estat, moren centenars de treballadors/es any rera any, la legislació és dictada en contra de la classe treballadora, es colonialitza mon país i d’altres nacions germanes, els assassins de la “guerra dels tres anys” tenen son nom a carrers mentre que els meus morts resten perduts a qualsevol marge...

A un estat que em vol esclau, i vol esclau mon poble i la seva gent, no seré pas jo qui li’n doni tracte de democràcia, car no ho és.

Perquè cardar un dels seus paperots dins d’una caixa no significa res per a mi. La llibertat es treballa dia rera dia des del carrer i els centres de treball.

I, malgrat el que diguin des de parís i madrid, el meu dret no és obeir el que manen els meus “amos”. El meu dret i deure és anar engrandint de mica en mica el forat al filat. Aquell forat pel qual mon poble, en tota la seva territorialitat, marxarà cap a la llibertat.

Salut

Homenatge a Salvador Seguí

El proper dilluns dia 10 de març, coincidint amb el 85è aniversari del seu assassinat, Sindicalistes x la Sobirania (SxS) organitza un homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en l'indret on va ser mort. Salvador Seguí ha estat el més destacat i popular dirigent sindicalista de la nostra història.

L'acte serà:

DILLUNS 10 DE MARÇ DE 2008
A LES 12'30H DEL MIGDIA
A LA RAMBLA DEL RAVAL CANTONADA CARRER SANT RAFAEL
BARCELONA
PARLAMENTS A CÀRREC DE: ORIOL JUNQUERES, HISTORIADOR I DE SxS ...

Les garrofes i on es cullen

És realment complex sintetitzar els sentiments, les motivacions humanes o les ideologies. Tal vegada hi ha qui creu que això és senzill quan disposes d'un corpus teòric reduït a la consigna, al dogma irrefutable que permeti estalviar l'exercici de llibertat primordial: el lliure pensament.

Aquest element creador, el pensament, té presència en totes i cadascuna de les activitats humanes, les defineix, estableix les línies bàsiques d'actuació personal o col·lectiva; el pensament basteix la nostra percepció del món, de la Història i de les relacions econòmiques que fonamenten les estructures socials.

La lliure elecció de l'objecte i el subjecte de la transformació social ens permet dibuixar amb claredat meridiana els agents que conflueixen en la lluita de classes i, malgrat condicionaments aliens, prendre'n partit per aquell col·lectiu del qual ens sentim part. El reduccionisme economicista és sempre excloent i, al meu entendre, antagònic de l'element definidor del pensament i l'acció llibertària: la capacitat de decisió.

La decisió estableix el vincle amb la col·lectivitat, ens autodeterminem en sentir-nos integrants de la classe treballadora, participem del procés d'emancipació social des de la nostra particularitat personal i, així, creem una xarxa d'afinitats, de solidaritat, que permet la vinculació al projecte col·lectiu. En el cas que ens ocupa parlem de la defensa, promoció i conquesta de nous drets socials per al conjunt de la classe treballadora.

Actualment, quan el capitalisme salvatge rep el nom de neoliberalisme econòmic, articular respostes col·lectives passa indefectiblement per dotar de capacitat de decisió els i les treballadores. Que l'anàlisi global d'aquest fenomen global consideri com a element bàsic de l'estructuració del discurs i els elements de resposta a la persona.

L'actual distribució internacional de treball estableix fronteres econòmiques que depassen les línies acolorides dels mapes. El països exclosos de la capacitat de decisió esdevenen bosses de treballadors i treballadores que no disposen de capacitat reguladora de les relacions laborals. Milers de milions de persones excloses dels àmbits de decisió on es dibuixen i impulsen modalitats contractuals, salaris, capacitats de supervivència, models de desenvolupament que consideren el medi natural com a valor de canvi, la disponibilitat o no d'aigua potable i relacions de neocolonialisme entre les diverses nacions del planeta.

En el bocí de món al qual hem tingut la sort o desgràcia de néixer, l'encert o desencert de decidir d'anar-hi a viure, l'esquema es reprodueix a menor escala però mantenint els elements dialèctics bàsics: asimetria en les condicions de vida, manca d'un repartiment equitatiu de la riquesa i els recursos i, un cop més, manca de capacitat de decisió per part de les persones menys afavorides per aquest sistema econòmic i polític fagocitador de vides i cultures, d'espècies i nacions.

Si em permeteu posar nom al nostre bocinet de món em referiré a ell com a Països Catalans i als connacionals com a catalans i catalanes.

Els i les catalanes en sabem molt de conjugar lluita pels drets nacionals i personals. Tenim bagatge en la lluita per a transformar l'escenari econòmic i dotar la classe treballadora de capacitat de decisió. De vegades l'hem encertada de ple; d'altres, però, hem comès errades descomunals que ens han de servir d'element d'anàlisi per a mirar endavant i construir un discurs propi aglutinador, generador d'esperances i capaç de dotar aquest poble i les persones que el componem d'elements de transformació social i nacional.

Un dels elements que s'ha demostrat útil per a la transformació social a casa nostra ha estat el sindicalisme. Defugint d'elucubracions trentistes, podem afirmar que el sindicalisme ha estat el model de participació popular més reeixit a aquest país. La capacitat generadora del sindicalisme ha estat, al meu entendre, producte de la possibilitat d'establir la lliure adhesió a la classe treballadora com a comú denominador de la col·lectivitat i les lluites socials.

Aquest comú denominador defineix les persones pel que fan, per la seva voluntat activa de participació i no pas pel lloc d’origen o la destinació. Redueix l'equació a la màxima simplicitat i permet copsar amb claredat el nostre lloc al món: Classe treballadora i Països Catalans. Com et busques les garrofes i on les hi cerques, se us acut alguna manera més senzilla de definit una col·lectivitat?

Davant de nous processos migratoris com l'actual el món del treball és bàsic per a permetre les persones nouvingudes afrontar el repte d'un nou procés de socialització, lluny dels seus orígens, colpejats per l'incertesa. Així mateix ens és necessari a nosaltres entendre i comprendre els nostres nous connacionals, establir lligams que parteixin de l'equació abans referida. garrofes i on les hi cerques.

En aquest sentit un dels grans reptes del sindicalisme és aconseguir la regulació de les relacions laborals de les persones nouvingudes ja que sense drets no es poden establir deures. Ambdós elements són indisociables per a establir codis de convivència, sia tàcita o explícitament.

Un altre aspecte imprescindible a considerar és l'establiment d'un Marc Català de Relacions Laborals que defineixi un escenari on aplicar els espais econòmics i de decisió catalans. Arribar a aquest estadi és bàsic per a impulsar mesures de protecció social que permetin a la classe treballadora d'aquest país esdevenir objecte i subjecte dels canvis socials que reclamem i la redefinició de les relacions que manté el nostre país amb Paris i Madrid.

Les metodologies de lluita concretes s'han d'establir en funció a les conjuntures socials i polítiques – negociació col·lectiva, vaga, conciliació...- però sense perdre de vista l'objectiu estratègic, l'alliberament nacional i social del nostre país, tot estructurant les tàctiques des de la participació col·lectiva per a aplicar-les des dels diversos àmbits de treball.

Per cloure aquesta aportació em permeto fer-ho amb paraules d'algú que de sindicalisme en sabia molt més que jo:

“ I us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes, el que més temen es el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no es un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola.

En canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por.

Estigueu segurs, amics madrilenys que m'escolteu, que si es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.”

Salvador Seguí a l'Ateneo de Trabajores de Madrid.

Doncs apa, endavant. Salut i que sapiguem fer de la nostra vida un espai de Llibertat.

Antoni Alarcon i Navarro

(Aquest article el vaig escriure fa temps per als companys i les companyes del col·lectiu Negres Tempestes)

Ep, ja tinc un bloc d'aquests!!

Hola xiquets i xiquetes. Ja tinc un bloc d'aquests, altrament dit dietari. Hi aniré escribint quan tingui ganes, estigui emprenyat, em senti feliç o tristoi... quan em roti, vaja.

De mica en mica he d'anar omplint això amb enllaços i escrits, imatges... allò que se m'acudeixi.

Som-hi doncs; ja només em falta plantar un fill, escriure un arbre... Hòstia, com anava això ?...